Poble Espanyol
(Barcelona | El Poble Espanyol - Barcelonès)

El Poble Espanyol constitueix un dels principals atractius de la muntanya de Montjuïc. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1929 i tenia la pretensió de recrear espai urbà prototípic, una mena de poble ideal, on estigués representada l'arquitectura popular de totes les regions espanyoles. Ocupa una superfície d'uns 20.000 m².

Va dirigir les obres Francesc Folguera, amb l'ajut de Ramon Raventós, també arquitecte, i els pintors Miquel Utrillo i Xavier Nogués. Tots ells van emprendre diversos viatges per tota Espanya per prendre notes, dibuixos i fotografies dels edificis que havien de ser reproduïts. Segons sembla, la influència de l'enginyer Carles E. Montañés (1877-1974), vinculat a la Franja, explica la gran representació d'edificis de Terol en el conjunt.

Al Poble Espanyol hi ha una barreja d'arquitectura culta i arquitectura popular, amb especial predilecció pels casals senyorials dels segles XV i XVI. Alguns edificis estan replicats amb exactitud mentre que altres s'han adaptat a les característiques del recinte, reduint en molts casos l'escala, o a la voluntat divulgativa del context, no exempta mai de cert pintoresquisme. Alguns elements, com el monestir romànic, apleguen parts de diversos edificis originals. El material constructiu bàsic va ser la pedra artificial, que permet ser tintada, i que facilita molt la reproducció dels motlluratges, escuts i altres ornamentacions. També es van fer servir maons, estuc, fusta o, en menor mesura, pedra natural.

Partint d'una gran plaça porticada, el recinte es distribueix en petits barris, cadascun dels quals evoca una regió determinada: així hi ha el barri català, aragonès, basc-navarrès, castellà, extremeny, andalús..., sectors que es van fonent els uns amb els altres dibuixant un recorregut que permet comparar les variants arquitectòniques d'unes zones i altres.

Tot i que inicialment havia de ser una mena de poble diorama, amb només façanes, finalment es va optar per fer edificis amb volum, que permetien allotjar-hi artesans, tallers i botigues que feien del conjunt un recinte viu. I, tot i que era un projecte efímer, que havia de ser enderrocat un cop acabada l'Exposició, el seu èxit va fer que l'Ajuntament decidís mantenir-lo. Malgrat això, va passar una llarga època de grisor fins que, a partir de l'any 1986, el conjunt va ser rehabilitat i des de llavors ha estat un dels principals atractius culturals i turístics de la ciutat.

Dels quasi 120 edificis i elements urbans representats, n'hem volgut destacar en aquesta web poc més de la meitat, els que hem considerat més interessants i representatius, procurant afegir-hi sempre una imatge de l'edifici original que pugui servir de referència al visitant.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí