Pavelló Mies van der Rohe
(Barcelona | Parc de Montjuïc - Barcelonès)

Aquest és un edifici-manifest: se'l considera l'inici de l'arquitectura moderna. No va ser del tot apreciat al seu moment, però si es va entendre la seva qualitat tecnològica com una mostra de la qualitat tecnològica de la producció industrial alemanya. Trencador, diferent de tots els palaus i pavellons (molts inspirats en models clàssics o regionals), no exhibia pràcticament res al seu interior, tret de la cadira Barcelona del mateix Mies i l'escultura de bronze de Kolbe.

L'arquitecte, amb la col·laboració de Lilly Reich, el va plantejar com un recer de descans i pau dins del brogit de l'Exposició, triant una localització discreta i dissenyant uns espais diàfans, on es juga molt amb la transparència i els reflexos, amb formes simples i materials de gran vistositat: marbres travertí romà, verd dels Alps, verd antic grec, ònix daurat de l'Atlas i vidres de colors gris, verd, blanc i translúcid.

Es va enderrocar l'any 30 i es va reconstruir entre el 83 i el 86 (amb l'impuls d'Oriol Bohigas, i el treball d'Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos). Amb problemes de manca de temps i de pressupost durant la seva edificació, el pavelló -encarregat per Georg von Schnitzler- pretenia representar la nova Alemanya de Weimar, progressista i moderna. Sense separació aparent entre interior i exterior ni entre els diferents espais, continuïtat i fluïdesa (en un recorregut sinuós, per la disposició de les parets) a la manera de Frank Lloyd Wright. L'edifici és un joc de superfícies, interrelació entre plans horitzontals i verticals (amb un sostre "suspès" mitjançant l'ús d'esveltes columnes d'acer cruciformes) en la tradició de De Stijl. La tradició tecnològica i constructiva comporten, al seu torn, la racionalitat i la rotunditat de formes, la seva bellesa última.

Sobre una àmplia base de travertí, s'articulen dues zones en forma d'U, gran i petita, que acullen sengles estanys. A la segona, se situa estudiadament l'estàtua Matí (la noia fa el gest de protegir-se de la intensa llum de l'albada), de Georg Kolbe, oferint-se a multitud de punts de vista i efectes òptics, carnalitat en contrast amb la geometria de l'espai.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí