Pavelló Mies van der Rohe (Barcelona - Parc de Montjuïc - Barcelonès)


Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe

Barcelona - Pavelló Mies Van der Rohe (Foto: Albert Esteves, 2016)



TipusElement singular
Període1911-1929
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorL. Mies van der Rohe
Situació Av. Francesc Ferrer Guàrdia, 7
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
Aquest és un edifici-manifest: se'l considera l'inici de l'arquitectura moderna. No va ser del tot apreciat al seu moment, però si es va entendre la seva qualitat tecnològica com una mostra de la qualitat tecnològica de la producció industrial alemanya. Trencador, diferent de tots els palaus i pavellons (molts inspirats en models clàssics o regionals), no exhibia pràcticament res al seu interior, tret de la cadira Barcelona del mateix Mies i l'escultura de bronze de Kolbe. L'arquitecte, amb la col·laboració de Lilly Reich, el va plantejar com un recer de descans i pau dins del brogit de l'Exposició, triant una localització discreta i dissenyant uns espais diàfans, on es juga molt amb la transparència i els reflexos, amb formes simples i materials de gran vistositat: marbre travertí romà, verd dels Alps, verd antic grec, ònix daurat de l'Atlas i vidres de colors gris, verd, blanc i translúcid.

Es va enderrocar l'any 30 i es va reconstruir entre el 83 i el 86 (amb l'impuls d'O. Bohigas, i el treball d'I. de Solà-Morales, C. Cirici i F. Ramos). Amb problemes de manca de temps i de pressupost durant la seva edificació, el pavelló -encarregat per G. von Schnitzler- pretenia representar la nova Alemanya de Weimar, progressista i moderna. Sense separació aparent entre interior i exterior ni entre els diferents espais, continuïtat i fluïdesa (en un recorregut sinuós, per la disposició de les parets) a la manera de F. Ll. Wright. L'edifici és un joc de superfícies, interrelació entre plans horitzontals i verticals (amb un sostre "suspès" mitjançant l'ús d'esveltes columnes d'acer cruciformes) en la tradició de De Stijl. La tradició tecnològica i constructiva comporten, al seu torn, la racionalitat i la rotunditat de formes, la seva bellesa última.

Sobre una àmplia base de travertí, s'articulen dues zones en forma d'U, gran i petita, que acullen sengles estanys. A la segona, se situa estudiadament l'estàtua Matí (la noia fa el gest de protegir-se de la intensa llum de l'albada), de G. Kolbe, oferint-se a multitud de punts de vista i efectes òptics, carnalitat en contrast amb la geometria de l'espai.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP