Can Raspall (Barcelona - Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)


Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Magí-Pius Sandiumenge - Arxiu C.E.C.-, 1909)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Ignasi M. Adroer - Arxiu C.E.C.-, c.1915)

Barcelona - Can Raspall

Barcelona - Can Raspall (Foto: Timoteu Colomines - Arxiu C.E.C.-, c.1927)



TipusMasia
PeríodeSegle XVI-XVII
AutorJosep Canaleta Cuadras (reforma)
Situació Passeig Manuel Girona, 35-37
InterèsEspecial interès Interessant
Masia basilical, amb façana esgrafiada amb motius clàssics, tres balcons (dos d'ells amb finestrals geminats gòtics provinents d'un altre edifici) i golfes il·luminades per una galeria d'arquets.

Segons l'Arxiu de Sarrià, és part de la finca anomenada Torre Gran, de l'antiga partida de Canyelles de les Corts de Sarrià. Valèria Dalmau i Safont va ser la seva segona propietària coneguda, després del seu difunt marit, Francesc Dalmau. I el nom de Raspall prové d'un altre propietari, Joan Pau Raspall, que li va comprar a Jaume Janer (que fou batlle de les Corts de Sarrià el 1673), el 1739.

A finals de segle XIX, passa a mans d'Eusebi Güell Bacigalupi i d'aquest a Urbanización Güell S.L. fins a 1932, quan es va dissoldre la societat. Als anys 20, Antoni Biada du a terme una reforma amb la firma de J. Canaleta, el qual adossa un cos d'edifici a la dreta i un porxo a l'esquerra, tot modificant alhora la façana i envoltant la casa de jardins. D'aquests, resten fragments d'estàtues i altres elements decoratius a la part posterior.

Quan era una possessió de la família Figueras, l'any 67, la compra el Grup F. Asociación de Propietarios de Barcelona. Va ser la seu de l'Estudi General Lluís Vives, seu social i administrativa de la Clínica CIMA -quan els arquitectes Alonso i Balaguer la van adequar al nou ús- i finalment, Institut Marquès.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP