Jardins Vil·la Amèlia (Barcelona - Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)


Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia: L'Encantador de Serps

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia: L'Encantador de Serps (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia: Dríade

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia: Dríade (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia: Dríade

Barcelona - Jardins Vil·la Amèlia: Dríade (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusParcs i jardins
Període1940-1975
EstilNoucentisme
AutorJoaquim Casamor
Situació Carrer Eduardo Conde, 22 / Carrer Santa Amèlia
Aquests eren els terrenys de la Quinta Amèlia, de la família Girona (el nom del parc prové d'Amàlia de Vilanova, esposa d'I. Girona i Agrafel). S'inaugura l'any 70, decenni en el qual es projecten molts d'aquests equipaments a la ciutat.

Els jardins, afectats des dels anys 30, varen ser expropiats als anys seixanta per fer un parc públic, a canvi d'edificabilitat a altres zones urbanes, perdent-se la gran casa d'estiueig dels Girona en el procés. A Sarrià, hi havia nombrosos jardins privats (dels Caputxins al Desert, dels Güell, Sentmenat, Alòs, Borràs, Rabassa, Pons...) projectats pels grans paisatgistes com Forestier o Rubió i Tudurí. J. Casamor emprèn, als 70, l'adaptació de l'espai, que té el centre en l'estany i el promontori amb mirador -on hi havia hagut una cascada- tot conservant l'arbrat antic.

Al mig de l'estany, trobem la figura de bronze de la Dríade -nimfa protectora dels boscos- de Ricard Sala, una jove que es contorsiona en una dança, en equilibri en espiral sobre un peu, fixat en una peanya envoltada de vegetació. I també de bronze és L'encantador de serps, del belga Jules Anthone, del 1887. Va ser feta a Roma i comprada per l'Ajuntament de Barcelona a la Fira de Belles Arts de 1898. Abans tenía dues serps i es defineix per l'orientalisme del tema i el classicisme de l'estil. Hi havia hagut també l'escultura Banyant-se, de J. Martrus, perjudicada per actes vandàlics i retirada.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP