Església del Reial Monestir de Santa Isabel
(Barcelona | Sarrià Vell - Barcelonès)

Aquí hi havia el mas Serra, dels hereus de M. Gil de Palacios. Va comprar-lo la família Sagarra el 1778. Aquests van començar a urbanitzar la finca el 1846, fins que Ramon M. de Sagarra de l'Espanyol va vendre la propietat a Miquel Boada Vilomara i aquest, el 1877, a les monges de Santa Isabel, les quals provenien del convent que hi havia hagut a Ciutat vella, on actualment, trobem el carrer Elisabets i on varen néixer com a comunitat al segle XVI.

Codina, basant-se en els plànols de l'arquitecte Telm Fernández, projecta un conjunt de caràcter neogòtic: església d'una nau, amb cor, decorada amb vitralls; capella, i claustre de quatre galeries de columnes. En ell, es conserva una làpida del bisbe Climent, en la qual es recorda com aquest va autoritzar les monges a edificar en uns terrenys propis inutilitzats fins aleshores.

Durant la Guerra Civil fou buidat i convertit en resguard per als refugiats de la comtessa bèl·lica. Mossèn Ros i Vendrell fundà el col·legi -que va ocupar part de l'edifici- el 1946 i les religioses es traslladaren a Lavern, a l'Alt Penedès, on estigueren fins a l'any 2007, quan van anar-se'n a Osca. L'espai de Sarrià va passar a ser regit pels Legionaris de Crist des de 1995, i els arquitectes BP2 van ampliar-lo, dotant-lo de diversos equipaments.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí