Casa Sastre Marquès (Barcelona - Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)


Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35

Barcelona - Cardenal Vives i Tutó, 29-35 (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusEdifici residencial
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorJosep Puig i Cadafalch
Situació Cardenal Vives i Tutó, 29-35
InterèsEspecial interès Interessant
Aquesta casa pertanyia al farmacèutic Sastre Marqués, de Ciutat Vella. Aixecada el 1905, en un moment en el qual Puig i Cadafalch projecta diverses residències burgeses com aquesta. Recorda força la seva pròpia casa d'estiueig a Argentona o la casa Muley Afid de la Bonanova.

Mostra tres volums esglaonats: el primer és de planta quadrada amb una torre -que "fa joc" amb la glorieta cantonera de la tanca del jardí- i merlets, un petit casalot amb aires de castell; un segon cos més baix i un tercer en planta baixa, el qual es podria relacionar amb el pavelló emmerletat del magatzem del carrer d'Esparraguera del barri de Gràcia, que Valentí Pons atribueix al mateix Puig i Cadafalch. Es va ampliar l'any 1931.

Pertany a la seva "època blanca", segons classificació de Cirici Pellicer, que comença amb la casa Trinxet. Es caracteritza per "l'ordenació simple, el caràcter modest i l'estalvi decoratiu" i el blanc de les parets, animat pel maó, els esgrafiats i la ceràmica vidriada, amb acabats acurats i inspiració centre-europea.

Aquí va viure la família Serrahima fins al 1973, quan la casa es va vendre i va estar a punt de ser enderrocada
per fer pisos. Després d'anys d'abandó, ha estat restaurada per ArquitecturaG.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP