Can Mazantini
(Barcelona | Sant Andreu - Barcelonès)


Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini

Barcelona - Can Mazantini (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Barcelona - Can Mazantini, detall balcó

Barcelona - Can Mazantini, detall balcó (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusEdifici residencial
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorJosep Graner Prat
Situació Coroleu, 73-77
És un grup d'habitatges de tres cases entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Cadascuna d'elles segueix el mateix esquema compositiu: a la planta baixa s'obren tres portals, dos pels habitatges de la planta baixa i la central per a l'escala de veïns dels pisos superiors, i a banda i banda, una finestra.

La paret està decorada amb estuc que imita un sòcol de pedra i carreus. En els dos pisos superiors l'eix longitudinal està marcat per una columna de ferro forjat al bell mig del balcó, amb baranes de ferro forjat amb formes bombades i motius florals i estan suportats per quatre mènsules decorades amb punxes. La separació entre els diferents nivells està marcada per una cornisa amb motius vegetals. Els dos pisos superiors estan pintats de verd i les obertures emmarcades per pintura blanca i uns esgrafiats de motius vegetals. Sobre cada obertura del pis superior hi ha un respirador decorat amb estuc.

La façana està coronada per tres timpans de formes mixtilínies, el central més alt i ample i amb un òcul decorat amb estucs al centre. Els tres edificis estan separats entre si per una filera de falsos carreus fets amb estucs, també.

L'edifici que fa cantonada queda més elevat que la resta per guanyar el desnivell del carrer. El xamfrà és un mur cec de forma corba que s'alça per sobre dels coronaments de les altres façanes i acaba amb les mateixes formes mixtilínies decorades amb garlandes i un escut romboidal que té la data "1913" i les inicials “JP”, corresponents al promotor Joan Pujadas. Les balconades giren seguint el xamfrà amb baranes igualment de ferro forjat, forma bombada i motius florals.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català