Església ortodoxa de Santa Nino (Barcelona - Desert de Sarrià - Barcelonès)


Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino

Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino

Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino

Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusEdifici religiós
Període1976-2000
EstilEstils contemporanis
Situació Passeig de Santa Eulàlia 23
Abans dedicada a Santa Eulàlia, forma part del recinte del geriàtric del Desert de Sarrià. Sembla una obra dels setanta, un paral·lelepípede d'obra vista amb subdivisions marcades per pilars de ciment, que és també el material amb el qual es remarquen tots els perfils del temple, molt pla, aixecat sobre un soterrani de serveis diversos, on els pilars muden en contraforts.

Així mateix, els vitralls es troben inscrits en faixes geomètriques, remarcant les línies horitzontals i verticals. Alleugereixen l'aspecte tancat i massís de l'edifici i tracten temes com els quatre evangelistes i sants barcelonins.

El campanar és una torre baixa amb una gelosia traçada en tota la seva extensió, i una altra al costat, que l'uneix al cos principal de l'església. Destaca l'acabament en una peça gairebé escultòrica, volum que sobresurt -com el voladís de l'entrada- en el conjunt general.

Va haver-hi una capella antiga -1463- dedicada a Santa Eulàlia, la qual va néixer aquí mateix al segle IV, diu la veu popular. Segons la tradició, en aquest lloc ric en verd i aigua, uns xiprers van tornar-se palmeres per honorar l'aparició d'un àngel a la futura santa, i d'aquí ve el nom del lloc. Segons altres fonts, s'anomenava comunament "desert" a qualsevol zona despoblada, com era aquesta.

A la capella, la va envoltar el primer monestir caputxí, en una finca cedida el 1578, pel duc de Ferlandina, segons algun autor o per un tal Joan Terrè, segons algú altre, que el van tenir fins a la desamortització de 1835. Destruït durant les revoltes esdevingudes al segle XIX, el 1842 l'espai fou venut o cedit a H. Misley (anglès o italià?), que en feu una mansió. El 1882, va arribar a mans de l'industrial J. M. Sert, que, amb el metge J. Ricart, va demanar a l'arquitecte J. Amargós un projecte - en el qual va incloure una capella neoromànica per a Santa Eulàlia- per edificar l'Institut del Desert, asil per a obrers mutilats, inaugurat el 1894 i regentat per les Germanes de la Caritat, que encara hi són, comandant el geriàtric.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP