Monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià
(Barcelona | Sarrià-Jesuïtes - Barcelonès)


Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià

Barcelona - Monestir de Sant Pere de les Puelles, Sarrià (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIX
EstilHistoricisme
AutorSalvador Viñals Sabaté / Joaquim Moragas Ixart
Situació Carrer Anglí, 55
Conjunt conventual femení de monges benedictines que va donar continuïtat al vell monestir romànic de Sant Pere de les Puelles, del barri de Sant Pere, del qual només es conserva l'església. De fet, durant tot el segle XIX, les monges van patir nombrosos trasllats a causa dels successius conflictes bèl·lics i socials. Cap als anys setanta d'aquell segle, el vell monestir es trobava en un estat lamentable i l'any 1874 la comunitat va obtenir el permís papal per vendre el que quedava i construir un nou edifici. Van adquirir una finca a Sarrià que era propietat de Joan Margenat i el 15 de setembre de 1877 es va posar la primera pedra del nou convent. La façana es va enllestir l'any 1878 i l'han següent s'hi van traslladar les mones, que fins aquell moment havien estat vivint provisionalment en una torre de la Bonanova, al carrer Sant Delfí, propietat de Pelai Camps.

L'edifici, projectat per Salvador Vinyals, segueix la tendència historicista romàntica que havia encetat l'edifici de la Universitat. S'estructura a l'entorn d'un gran claustre central, a una banda del qual hi ha l'església, de reminiscències romàniques. La façana que dóna al carrer Anglí està concebuda modularment, amb pilastres que separen els eixos de les obertures, fins a l'alçada dels guardapols.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català