Col·legi de les Teresianes (Barcelona - Tres Torres - Barcelonès)


Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Col·legi de les Teresianes

Barcelona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusEdifici escolar
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorAntoni Gaudí Cornet
Situació Carrer Ganduxer, 85
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
Projectat mentre feia el Palau Güell i en contrast amb aquell, el convent-col·legi representa un repte per a l'arquitecte quant a les estretors econòmiques i temporals que condicionaven l'obra impulsada per Enric d'Ossó. Gaudí reprèn el 1888 la construcció iniciada per l'arquitecte Joan Baptista Pons Trabal l'any anterior, tot i que Bassegoda apunta com a autor d'aquest primer projecte el mestre d'obres Joaquim Codina Matalí. S'alça en terrenys de Can Ganduxer, aleshores al terme independent de Sant Gervasi de Cassoles.

Gaudí pensa un volum prismàtic rectangular i tancat, una caixa de quatre pisos, de murs llisos on les nombroses obertures, amb discretes persianes, col·laboren a reforçar tal efecte. A baix, paredat i maó; dalt, vans cecs apuntats alternats amb finestres en un joc de clarobscurs. Al cim, una cresteria remarcada als angles per pinacles amb creus de quatre braços amb unes formes que recorden el fruit del xiprer, símbol de resistència. Els noranta-un birrets vermells situats sobre les crestes van ser destruïts (així com algun escut carmelità) el 1936 i restaurats després en color blau.

La mínima decoració ve donada pel treball amb el maó, la ceràmica i la forja de les reixes (porta d'entrada, finestres planta baixa), amb motius geomètrics, vegetals i religiosos, uns, genèrics, i altres, més concrets, com els que fan al·lusió a l'orde i a la seva inspiradora, Santa Teresa: birrets doctorals -la santa, com a doctora de l'Església-, el Mont Carmel amb la creu, el cor de la Mare de Déu coronat d'espines i el cor de Santa Teresa travessat per fletxes...i les crestes a la manera de merlets i la concepció hermètica del conjunt, que lliguen amb el "castell interior" descrit per Santa Teresa; així com l'ús de materials senzills i la sobrietat ornamental, d'acord al vot de pobresa. Malgrat tot, el resultat és un conjunt molt més ric i magnificent que altres institucions germanes o similars.

L'interior s'estructura a partir d'un pati envoltat per passadissos al centre i aules i dependències diverses a les crugies exteriors. A la segona, substitueix el mur de càrrega per arcs parabòlics peraltats, que ofereixen llum i ventilació tal com ho faria un claustre. A les superiors, els murs recuperen la seva presència, delimitant aquest espai central. Particions i accessos en fusta i vidre amb dissenys geomètrics, maons disposats en ventall...i altres subtileses, es combinen amb la repetició d'aquells arcs alts i estrets, clau compositiva de tot l'edifici.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP