Església de la Mare de Déu dels Àngels
(Llívia - Cerdanya)


Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Orgue

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Orgue (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Lloses sepulcrals

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Lloses sepulcrals (Foto: Albert Esteves, 2022)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1924)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Primer pla d'una marededeu

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Primer pla d'una marededeu (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1924)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Capella lateral

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Capella lateral (Foto: Francesc Blasi -Arxiu Centre Excursionista de Catalunya-, 1934)

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Capella lateral

Llívia - Església de la Mare de Déu dels Àngels. Capella lateral (Foto: Francesc Blasi -Arxiu Centre Excursionista de Catalunya-, 1934)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilGòtic
Situació Forns
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El primer esment de la parròquia de Llívia és de l'any 835. Al llarg de l'alta edat mitjana la seva possessió, amb els delmes corresponents, va ser objecte de conflicte entre el bisbat i els comtes d'Urgell. Es desconeix on estava situada aquesta primitiva església, potser dalt del puig, a redós de l'antic castell, o potser al mateix indret on el 1277 hi havia l'església gòtica, aprofitada en part per alçar el temple actual.

Aquest és un edifici de finals del segle XVI i principis del XVII, d'estil gòtic català, d'una sola nau coberta amb volta de creueria, amb cinc capelles laterals a cada costat i un absis poligonal, adossat al qual hi ha el campanar de torre. La façana de migdia està flanquejada per dues torres de defensa circulars que atorguen al temple un aspecte de fortalesa. La porta principal, al frontis, és d'estil renaixentista, amb elements de tipus clàssic: columnes dòriques, frontons triangulars. Els ferratges de la porta són del segle XIII. Hi ha una altra porta a la façana de migdia, més senzilla, on hi ha inscrita la data de 1617. A l'interior, el retaule barroc que presidia l'altar va ser destruït el 1936, però es va salvar un Sant Crist del segle XIII-XIV. L'actual retaule, també barroc, prové dels jesuïtes de Logronyo.

A l'interior de l'església -i també a l'exterior- hi ha lloses funeràries de les famílies més notables de la vila, els Arró, Carbonell, Piguillem, Toret, entre d'altres, datades entre els segles XVI i XIX.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català