Monestir de Sant Tomàs de Riudeperes (Calldetenes - Osona)


Monestir de Sant Tomàs. Vista exterior cara est

Monestir de Sant Tomàs. Vista exterior cara est (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Façana d'entrada

Monestir de Sant Tomàs. Façana d'entrada (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Façana principal

Monestir de Sant Tomàs. Façana principal (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Portalada d'entrada

Monestir de Sant Tomàs. Portalada d'entrada (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs.

Monestir de Sant Tomàs. (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Capella de Sant Tomàs

Capella de Sant Tomàs (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Campanar d'espadanya

Monestir de Sant Tomàs. Campanar d'espadanya (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Escut del bisbe

Monestir de Sant Tomàs. Escut del bisbe (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Escut del bisbe

Monestir de Sant Tomàs. Escut del bisbe (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Escut del bisbe

Monestir de Sant Tomàs. Escut del bisbe (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Llinda amb escut

Monestir de Sant Tomàs. Llinda amb escut (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Façana posterior

Monestir de Sant Tomàs. Façana posterior (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Detall finestres torre nord

Monestir de Sant Tomàs. Detall finestres torre nord (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs. Accés a dependències soterrades

Monestir de Sant Tomàs. Accés a dependències soterrades (Foto: Graciel·la Vidal, 2009)

Monestir de Sant Tomàs.

Monestir de Sant Tomàs. (Foto: Josep Mª Garrut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, 1929)

Monestir de Sant Tomàs. Vista aèria

Monestir de Sant Tomàs. Vista aèria (Foto: Google Maps, 2017)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
Situació Carretera de Folgueroles
InterèsEspecial interès Interessant
Fou primer (1040-1085), una capella coneguda com a Sant Tomàs de Puig-oriol. El 1095, s'aixeca l'església romànica, canònica agustiniana filial de Santa Maria de Lledó, sota protecció dels Riudeperes, i més tard, dels Alta-Riba, que hi tenien els seus sepulcres a l'atri. El temple s'havia ampliat, però va quedar abandonat durant molt de temps (1411-1476), fins que se secularitza i l'adquireix Jaume Caçador, bisbe de Barcelona. Aquest va patrocinar el renaixement de l'edifici com a convent franciscà. Tenim notícia que hi treballa el mestre de cases Guillem Vaxeres entre 1561 i 1578.

Amb la Guerra del Francés, el conjunt patí destrosses i va requerir, de nou, una restauració. Serà col·legi de framenors fins a 1821 i seminari de missioners del Perú entre 1860-70. L'any 1901, deixa de pertànyer a l'orde franciscà per passar a ser dels pares camils, que hi construeixen un cos annex el 1912. El mestre d'obres Miquel Pallàs restaura l'església el 1914. Als anys 70 esdevé centre d'educació especial.

Es tracta d'un conjunt format per diferents edificacions: una església romànica molt modificada, de planta de creu llatina, nau amb transsepte i cúpula i coberta de volta de canó. Les capelles laterals i absidioles són del segle XVI, així com diverses dependències, façana, tancaments i el claustre reedificat. L'edifici annex és de 1912.

La façana principal del monestir està de cara a llevant i el mur es veu reforçat amb quatre contraforts. Consta de planta baixa, primer i segons pis, al qual s'obren uns badius d'arc de mig punt. El tancament del jardí presenta un portal de pedra de forma triangular amb un escut al centre i coronat per unes esferes de pedra picada de manera irregular, datades el 1908.

La façana de ponent és formada pels cossos afegits a finals del s. XIX: un espai organitzat entorn d'un pati en forma d'U. Hi ha tres cossos de planta baixa i tres pisos, i obertures distribuïdes irregularment. Destaquen un seguit de finestrals formats per arcades recolzades en capitells amb motius vegetals i columnes.

A l'angle sud-oest del monestir situat a uns tres metres d'alçada, hi ha un escut en alt relleu en un gros carreu angular, on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, envoltat d'una borla. A sota s'aprecia una divisa on es pot llegir: "JACOBUS CASSADOR EPISCOPUS BARCHINONE".

Sobre el portal d'entrada exterior al claustre del convent hi ha una finestra cega, coronada per una orla vegetal. L'espai interior de la finestra s'ha ocupat amb un altre escut del bisbe Caçador. A sota mateix d'aquest escut n'hi ha un altre gravat en relleu sobre la llinda monolítica de la porta d'accés al claustre.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP