Vulpellac
(Forallac - Baix Empordà)


Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac

Vulpellac (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac, portal d'una casa

Vulpellac, portal d'una casa (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac, llinda del segle XVII

Vulpellac, llinda del segle XVII (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac, pou medieval

Vulpellac, pou medieval (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac, a començament del segle XX

Vulpellac, a començament del segle XX (Foto: cartell informatiu públic)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Ctra. C-66, km 8,5
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El lloc de Vulpellac és esmentat des de l'any 894 amb el nom de Volpeyliacho, que pocs anys després (904 i 911) s'escriu com Vulpiliaco. Durant els segles XIII i XIV hi tenien drets senyorials els comtes d'Empúries , el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Des de mitjan segle XIV apareixen com a senyors del lloc els Sarriera, els quals van reformar l'antic castell per convertir-lo en un gran casal renaixentista.

El castell i l'església conformen el nucli inicial del poble. Al seu voltant es van anar arrecerant les cases, envoltades d'una muralla fortificada. Durant els segles XVII i XVIII comencen a desenvolupar-se alguns carrers extramurs, com el carrer Nou. Poc més o menys el conjunt conserva l'estructura urbana d'aquella època i un bon nombre d'edificis interessants per la seva tipologia tardo-gòtica o renaixentista o pels els elements arquitectònics originals que s'han conservat. Moltes d'aquestes cases han estat acuradament restaurades i s'han transformat en segones residències.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català