Sant Llorenç de Das
(Das - Cerdanya)


Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2022)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2022)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2022)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2022)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2006)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2006)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2006)

Das - Església de Sant Llorenç

Das - Església de Sant Llorenç (Foto: Albert Esteves, 2022)

Das - Església de Sant Llorenç. Interior

Das - Església de Sant Llorenç. Interior (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2010)

Das - Església de Sant Llorenç. Interior

Das - Església de Sant Llorenç. Interior (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2010)



TipusEdifici religiós
Període1888-1910
EstilHistoricisme
AutorSalvador Viñals Sabaté
Situació Plaça de l'Església
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
La parròquia de Das està documentada des de 1011, ja dedicada a sant Llorenç. L'edifici romànic, esmentat com a Sancti Laurentii de Adas al segle XII, va ser aterrat a començament del segle XX quan la família Bertrand - Ferrer va decidir sufragar la construcció d'un nou edifici molt més gran i sumptuós.

Antònia Bertrand Salsas (1853-1930) era filla d'un important industrial tèxtil, Manuel Bertrand, amb fàbrica a Molins de Rei i estiuejava a Das, probablement perquè era el poble d'origen del seu marit, Eduard Pons. També hi passava els estius la seva germana Maria, casada amb l'industrial farmacèutic Vicenç Ferrer Garriga. La seva voluntat de substituir la vella església romànica per una de nova que competís amb la nova casa del Comú, sufragada per Rossend Arús, va donar com a resultat la construcció del nou temple, encarregat a l'arquitecte Salvador Viñals, amb qui la família tenia molt bona relació. Anys després projectaria la casa dels Ferrer a la plaça Catalunya, on ara hi ha el Corte Inglés. Segons la documentació de l'època, sembla que en la seva construcció hi va participar també Josep Domènech Estapà, amb qui sovint col·laborava Viñals. Les obres es van iniciar l'any 1901 i es van enllestir el 1903.

És un edifici neogòtic, amb planta de creu llatina i capelles laterals, caracteritzat per la seva vistosa torre-campanar de planta quadrada i coberta piramidal, que s'alça damunt el mateix portal d'entrada. La riquesa del seu interior -malmès l'any 1936- va fer que se l'arribés a batejar com la catedral de la Cerdanya.

Font: <>, article de Sandra Adam i Sergio Fuentes a la revista Ker, núm. 12, 2018

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català