Santuari de Sant Antoni de Pàdua (Barcelona - Galvany - Barcelonès)


Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua

Barcelona - Santuari Sant Antoni de Pàdua (Foto: Albert Esteves, 2018)



TipusEdifici religiós
Període1911-1929
EstilHistoricisme
Autorfra Maseu Company/ Joan Alsina Arús/ August Font
Situació Carrer Calaf, 16
Els franciscans van abandonar Barcelona poc després de la desamortització de 1835. L'any 1904 van tornar a la ciutat i van començar la construcció del seu convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se. Comptava amb una petita capella dedicada a sant Magí. Al cap de pocs anys el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església (amb plànols del franciscà Maseu Company i direcció d'obres d'Alsina, primer i Font, a la mort d'aquest), la primera pedra dels quals es va beneir l'any 1907. La nova església va ser inaugurada l'any 1912. La Guerra Civil va malmetre tot el conjunt i es va haver de reconstruir. El nou convent es va enllestir l'any 1953 i l'església va ser reformada l'any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís. El fris ceràmic és de Joan Rifà, "Silicor", dels anys 70, quan s'acaba definitivament el temple.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP