La Torre Roja i el poblat ibèric (Sentmenat - Vallès Occidental)


Sentmenat - La Torre Roja, dalt del turó

Sentmenat - La Torre Roja, dalt del turó (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

La Torre Roja, dalt del turó

La Torre Roja, dalt del turó (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

La Torre Roja, accés a l'interior de la torre per un forat

La Torre Roja, accés a l'interior de la torre per un forat (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

La Torre Roja, vista des de la plana del puig

La Torre Roja, vista des de la plana del puig (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

Torre Roja, accés

Torre Roja, accés (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

El poblat ibèric de la Torre Roja, jaciment arqueològic

El poblat ibèric de la Torre Roja, jaciment arqueològic (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

El poblat ibèric de la Torre Roja

El poblat ibèric de la Torre Roja (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

Jaciment del poblat ibèric de la Torre Roja

Jaciment del poblat ibèric de la Torre Roja (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

Poblat iber de la Torre Roja

Poblat iber de la Torre Roja (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)

Vista panoràmica des de dalt de la Torre

Vista panoràmica des de dalt de la Torre (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2007)



TipusJaciment arqueològic
PeríodePrehistòria
EstilArt antic
Situació
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
Puig fortificat el nom antic del qual, al segle XIV, era Puig Castellar. El nom de Torre Roja apareix per primera vegada el S. XVI. El puig està dividit per la línia de terme entre Sentmenat i Caldes. Dalt el pla que forma aquest puig s'hi troben les restes d'un poblat ibèric.

A la part més septentrional del pla, just al tall del vessant de la falda de la muntanya, hi ha les restes d’una torre circular medieval de les anomenades “de guaita”. L'obra que configura la base d’aquesta torre té, a la part de llevant, un tros de paret fet amb la tècnica de “l'opus spicatum” (col·locació de les pedres en forma d’espiga o d’espina de peix).

El jaciment de Caldes i Sentmenat va ser una de les ciutats ibèriques més importants del Vallès. L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.)

L'arqueòleg calderí Llogari Sala i Sala, a mitjan segle XX, va voler excavar el turó. Va ser al 1984, però, quan es van iniciar una sèrie d'excavacions, que no es van interrompre fins l'any 1992, i que van posar de manifest el gran potencial arqueològic del jaciment. No obstant això, les excavacions van estar aturades durant 12 anys. L'any 2004, l'associació FIDES, Recerca i Difusió Històrica, en col·laboració amb el museu Thermalia, l'Ajuntament de Caldes de Montbui, reiniciaren les excavacions, que han permès ampliar el coneixement del procés de romanització dels íbers.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP