Torres lluminoses
(Barcelona | La Vila Olímpica del Poblenou - Barcelonès)


Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària

Barcelona - Torres lluminoses al parc Nova Icària (Foto: Albert Esteves, 2018)



TipusArt Públic
Període1976-2000
EstilEstils contemporanis
AutorAntoni Rosselló Til
Situació Pg. Marítim Nova Icària
La urbanització del passeig Marítim, entre els carrers de Pamplona i Bilbao va ser encarregat al Taller d'Arquitectura i Urbanisme d'Antoni Font i Jon Montero. Ells van demanar a l'escultor Antoni Rosselló (Barcelona,1948-2020) que dissenyés tres columnes escultòriques, d'acer corten i alumini, perquè que fessin de fanals gegants. Van ser batejats amb els signes del zodíac de la dona i les filles de l'escultor: Aquari, Peixos i Taure. Van ser inaugurats l'any 1992.

Antonio Armesto* els defineix com artefactes andrògins s'encomanen del lloc: a cada orientació correspon una faceta, una aresta, que no són cares o línies d'un cos massís, massiu, tallat, sinó compost, muntat, soldat, que no es desmembra perquè una substància subtil, la llum, el manté cohesionat. Semblen unitaris obeliscs, però són "éssers desconcentrats", fets de peces, analítics, transitius, entestats a indicar el que costa restablir la seqüència, reconstruir el sentit. Portes sense marc i sense paret que defineixen un davant i un darrere, una dreta i una esquerra; portes que són els darrers residus d'un límit, necessari per a l'orientació, i que no tanquen res sinó que semblen obrir una clau per a la comprensió del lloc.

*Art Públic. Ajuntament de Barcelona.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català