Església de Santa Maria
(Folgueroles - Osona)

Esmentada a 967, el 1972 es va emprendre una restauració per a retornar-la al seu aspecte primigeni, en la mesura del possible, després dels grans canvis soferts entre els segles XVII i XX. Bastida el 1060, de nau única. A la capçalera conserva l'absis semicircular amb arcuacions cegues i lesenes de tipus llombard. Van desaparèixer les absidioles dedicades a sant Joan i sant Miquel quan es feren la sagristia i diverses capelles, com la del Roser a migdia, el 1607 i la de Sant Joan Evangelista (novament) i Sant Isidre, a tramuntana.

Al segle XII es va afegir un portal a la façana de migjorn i al XIII, es trasllada a ponent aixoplugat sota un gran atri, que resultaria absorbit a la nau en el segle XVII. Es treuen de l'interior dos sarcòfags gòtics que se situen a ambdós laterals de la portada, sota arcosolis. Al segle XVIII, la façana s'eleva pel damunt de l'alçada de la volta de canó. Es crea, en fi, un pis entremig d'aquella i la teulada per evitar humitats, on hi hagué més tard, l'escola i l'ajuntament (sostre mort de les finestretes), es fa la façana nova i es reforma l'interior en estil barroc. La capella del Santíssim substitueix les anteriors del costat de tramuntana. A sobre, el campanar d'espadanya, amb contraforts i decoracions sinuoses, culminades amb boles de pedra. L'aparell dels murs és diferent segons l'època.

A l'intradós dels arcs d'entrada, decorats amb formes geomètriques i florals, hi ha quatre columnes coronades amb capitells, situats a la inversa de com estaven originalment i amb els fusts i les bases nous. Les decoracions dels capitells són: uns, de temàtica vegetal i uns altres, figuratius, amb una sirena peix, símbol de la temptació i una àguila amb les ales obertes, símbol de sant Joan Evangelista.

Una de les piques baptismals té forma de copa assentada sobre una columna cilíndrica amb anelles a la base. És d'una peça, massissa i de considerables dimensions. Conserva restes de policromia. Es desconeix quan es va fer, però se sap que el 1845 s'hi va batejar mossèn Cinto. L'altra pica és més moderna i la pedra més treballada. Presenta uns relleus amb decoracions florals que envolten una creu flanquejada per l'alfa i l'omega.

Durant la Guerra Civil, l'església fou garatge. Es van perdre els sarcòfags però el 1940 es restituí la porta romànica sota un teulat triangular, en una reconstrucció dirigida per Camil Pallàs. A migjorn, un relleu de Manolo Hugué (Sembrador, 1945) ocupa el timpà de la portada que va quedar cegada.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí