Nova parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina
(Barcelona | Porta - Barcelonès)


Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina

Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Escultura a la façana

Escultura a la façana (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Santa Eulàlia amb els seus símbols: la palma i l'aspa

Santa Eulàlia amb els seus símbols: la palma i l'aspa (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina

Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Interior

Interior (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Interior

Interior (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Vitrall

Vitrall (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Part posterior

Part posterior (Foto: Graciel·la Vidal, 2018)

Finestra abans de la restauració

Finestra abans de la restauració (Foto: Internet, 2009)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIX
AutorJosep Domènech Estapà (interior)
Situació Pg. Fabra i Puig, 260
Església edificada en uns terrenys cedits el 1885 per la propietària de la desapareguda masia de can Solà. La manca d'espai al petit santuari del mateix nom l'havia fet necessària. L'obra la va projectar Josep Domènech Estapà, llavors arquitecte municipal de Sant Andreu del Palomar, que la realitzà en dues fases: 1885/1906, planta i alçat, per iniciativa del rector Narcís Cot i 1910/11, tancament, per iniciativa del rector Joan Olià. No s'acabaren aleshores el transsepte, l'absis ni la façana.

Consta de tres naus, més alta la central i coberta metàl·lica a la vista. L'any 1919 es va enguixar l'interior, amagant les jàsseres de ferro, que estaven a la vista, tot desvirtuant l'estil de l'arquitecte.

Va patir, com el santuari de Vilapicina, destrosses diverses durant el segle XX i durant la guerra civil fou magatzem de carbó i aliments. La van reformar i ornamentar als seixanta, amb la intervenció de l'arquitecte tècnic Antoni Cantó, l'escultor Tomàs Bel i el pintor Llucià Navarro.

A l'actual façana, acabada el 1998, destaquen les escultures de Francesc Carulla Serra sobre els murs de maó. De Carulla, Bernat Puigdollers diu que va passar de seguir models barrocs a optar per una escultura geometritzant, de volums simplificats, que amb els anys trobarà referents en Henry Moore*. L'interior de l'església ha estat restaurat íntegrament entre 2015 i 2018, amb vitralls moderns, de Pere Cánovas i el taller Vitraleo, per tenir més claredat i, també, un treball d'homogeneïtzació i actualització de l'espai -tasca de l'equip T113-Taller d'Arquitectura-. El pintor Josep Minguell va crear un dels seus característics cercles -un tondo- per al mur frontal amb una santa Eulàlia màrtir -amb la seva creu-, defallida i coberta per la neu, amb Vilapicina i Barcelona al fons. Sota, una sobreporta amb mans que sostenen les palmes de la victòria.

Catasús, Aleix; Puigdollers, Bernat: Art i cultura de postguerra. Barcelona 1939-1962. Àmbit, 2018

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català