Can Perelló (Museu Comarcal de l'Urgell) (Tàrrega (vila) - Urgell)


Tàrrega - Can Perelló

Tàrrega - Can Perelló (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló

Tàrrega - Can Perelló (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló

Tàrrega - Can Perelló (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló

Tàrrega - Can Perelló (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló

Tàrrega - Can Perelló (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló, soterrani

Tàrrega - Can Perelló, soterrani (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló

Tàrrega - Can Perelló (Foto: Joan Gangolells -Inarquit, Gencat.cat-, 1982)

Tàrrega - Can Perelló, interior

Tàrrega - Can Perelló, interior (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló, interior

Tàrrega - Can Perelló, interior (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló, interior

Tàrrega - Can Perelló, interior (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló, interior

Tàrrega - Can Perelló, interior (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Can Perelló, interior

Tàrrega - Can Perelló, interior (Foto: Albert Esteves, 2018)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Carrer Major, 11
Casal de grans dimensions amb façana principal al carrer Major i pati posterior, per on entraven els carruatges, abocat al carrer Lluís Folquet. La major part de l'edifici va ser remodelat durant els segles XVIII i XIX. El nom de la casa es deu a la família que en va ser propietària durant aquells segles, els Perelló, originaris de l'Ametlla de Segarra. L'any 1982 la casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Tàrrega. Actualment acull el Museu Comarcal de l'Urgell.

Tot i les reformes, conserva en molt bona part l'aspecte que devia tenir en la seva època de major esplendor, al segle XVIII. Les estances mostren les pintures murals i el mobiliari propis d'una família benestant, tot i que gran part d'aquest és de diferents èpoques i procedències (segles XVIII i XIX).

Pel que fa a l'exterior, la façana principal mostra una porta de llinda recta, emmarcada amb gruixuts carreus. El pis principal s'obre amb quatre balcons individuals mentre que el pis superior presenta finestres més simples emmarcades amb pedra. Al capdamunt hi ha un ràfec força sobresortit. Els soterranis i gran part de la planta baixa conserven l'estructura gòtica, mentre que, en paraules de l'arquitecte restaurador, Ramon M. Puig i Andreu, "les sales exteriors de la planta baixa i les façanes oferien aspectes d'un Renaixement provincià".

El Museu acull també una interessant col·lecció de peces arqueològiques, una sala dedicada a la tragèdia del call de l'any 1348 i la col·lecció d'escultures d'Antoni Alsina i Amils.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP