Casa Terés (Consell Comarcal)
(Tàrrega (vila) - Urgell)


Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Agoders)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Agoders) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Agoders)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Agoders) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Vilanova)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Vilanova) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Vilanova)

Tàrrega - Casa Terés (façana carrer Vilanova) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Casa Terés, interior soterrani

Tàrrega - Casa Terés, interior soterrani (Foto: Albert Esteves, 2018)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIX
Situació Agoders, 16
La família Terés, originària de Pira (Conca de Barberà) es va establir a Tàrrega a començament del segle XVII on, a través de les seves dues branques familiars, va ocupar diversos càrrecs i dignitats civils i eclesiàstiques, especialment notaris. L'any 1804, Joan Ignasi Terés i Sobirana va adquirir aquesta casa, coneguda antigament com a casa Grimau, família de la qual havia passat a mans dels Vilallonga. Entre 1820 i 1828, Marià Terés i Pasqual va reconstruir pràcticament tota la casa, respectant només els soterranis, amb les seves notables arcades, del segle XVII. Els descendents dels Terés conservaren la casa fins al segle XX i després va passar a mans del Patronat de l'Hospital de Pobres de Jesucrist i, a partir de l'any 1945, va acollir la Seu de l'escola d'Arts i Oficis.

La casa té la façana principal abocada al carrer Agoders, on es planteja simètricament en tres eixos centrats per la porta, d'arc carpanell, amb balcons individuals a les tres plantes i òculs a les golfes. La façana posterior, que ara dona al carrer Vilanova i que abocava al pati, s'obre amb unes galeries a doble nivell, entre grans arcades.

La casa va ser encertadament rehabilitada i ara és la seu del Consell Comarcal de l'Urgell.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català