Betlan (Vielha e Mijaran - Betlan - Val d'Aran)


Betlan - Panoràmica del poble

Betlan - Panoràmica del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Panoràmica del poble

Betlan - Panoràmica del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Panoràmica del poble

Betlan - Panoràmica del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Panoràmica del poble

Betlan - Panoràmica del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Panoràmica del poble

Betlan - Panoràmica del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - El campanar de Sant Pere, de lluny

Betlan - El campanar de Sant Pere, de lluny (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - El campanar de Sant Pere, de lluny, amb boira

Betlan - El campanar de Sant Pere, de lluny, amb boira (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Panoràmica del poble

Betlan - Panoràmica del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Església de Sant Pere

Betlan - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Nucli urbà

Betlan - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Nucli urbà

Betlan - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Çò des de Masia

Betlan - Çò des de Masia (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Casa del poble

Betlan - Casa del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Casa del poble

Betlan - Casa del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Casa del poble

Betlan - Casa del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Casa del poble

Betlan - Casa del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Casa del poble

Betlan - Casa del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Casa del poble

Betlan - Casa del poble (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Bordes

Betlan - Bordes (Foto: Albert Esteves, 2018)

Betlan - Una borda

Betlan - Una borda (Foto: Albert Esteves, 2018)



TipusConjunt urbanístic
Situació Trencall de la ctra. N-230, al km 166
BCINBé cultural d'interès nacional
Documentat durant els segles XIII i XIV amb els noms de Bella, Bela, Bellano i Betlano. Va formar un municipi independent, juntament amb els pobles d'Aubèrt, Mont i Montcorbau fins l'any 1970. És un dels pobles més petits de la Vall, aplegat al costat de l'església romànica de Sant Pere, del segle XI.

En una cova propera a aquest poble vivia, segons la tradició, el famós gegant Mandroni (o Mandronius), cap de les tribus que lluitaven contra els romans. Diu la llegenda que, com que els romans no eren capaços de vèncer-lo, van segrestar la seva filla. Mandroni, enfurismat, va envestir el campament romà i va alliberar la noia. I pel que fa als romans, els va perdonar la vida, però els hi va tallar una orella a cadascun d'ells i va fer arribar totes les orelles a Roma com a mostra del seu poder. La llegenda està relacionada amb un crani trobat a Garòs al segle XIX amb un clau clavat al cap, ja que segons la tradició, Mandroni va morir d'aquesta manera, després de ser traït per uns conspiradors.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP