Església de Santa Maria del Mar (Palamós - Baix Empordà)


Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palamós - Església de Santa Maria del Mar

Palamós - Església de Santa Maria del Mar (Foto: Carles Fargas -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1918)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
AutorTomàs Barça / Joan Prats (segona fase, segle XVI)
Situació Plaça de l'Església
InterèsEspecial interès Interessant
Originàriament, l'església parroquial de Palamós era de Santa Eugènia de Vila-romà, força allunyada del poble. Durant el segle XIV els palamosins van maldar per aconseguir tenir una parròquia pròpia i l'any 1334 el rei Alfons el Benigne els va concedir el permís, tot i que l'oposició del bisbat en va dificultar la comesa i no va ser fins a l'any 1376 que es va enllestir un nou temple, encara sufragani de Vila-romà, i es va celebrar la primera missa. Això no va fer defallir els veïns i durant el primer terç del segle XV maldaren per aconseguir la independència religiosa, finalment assolida en sentència arbitral del bisbat, l'any 1429.

Uns anys després, el 1439, a causa del creixement experimentat per la vila, es va decidir derruir la capella del segle XIV i edificar un nou temple que es va iniciar tot seguit. L'any 1446 ja s'havia enllestit el presbiteri i durant tota la resta de segle es va anar fent la nau i les capelles laterals. Una segona fase constructiva es va iniciar l'any 1521, amb quatre noves capelles, el cor, el vestíbul, les portes de llevant i migdia i finalment un nou campanar, de planta rectangular, coronat amb una barana de balustres (a començament del segle XX es va alçar la torratxa que el remata). El campanar va integrar l'antiga Torre del Consell, on es reunia el consell de jurats de la vila, encara visible al costat de la porta. L'any 1543, però, l'atac dels turcs de Barba-rosa va provocar l'incendi i l'espoli de la nova església. Malgrat tot, les obres es van poder reprendre poc després.

Arquitectònicament, és un temple gòtic de nau única, coberta amb volta de creueria, amb capçalera poligonal a l'interior i semicircular per fora amb sis capelles laterals (tres a cada banda). L'any 1779 es va construir una capella coberta amb cúpula, la Capella Fonda. Té dues portades, la de migdia és adovellada, d'arc rebaixat, i la de llevant, sota el campanar, d'estil gòtic florit.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP