Castell de Calafell
(Calafell - Baix Penedès)


Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Castell - Calafell

Castell - Calafell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Castell - Calafell

Castell - Calafell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Castell - Calafell

Castell - Calafell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Castell - Calafell

Castell - Calafell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Castell - Calafell

Castell - Calafell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Castell - Calafell

Castell - Calafell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Albert Esteves, 2006)

Calafell - Castell

Calafell - Castell (Foto: Joan Pujadas, 2009)

Castell de Calafell

Castell de Calafell (Foto: Joan Grífols, 2009)

Castell de Calafell

Castell de Calafell (Foto: Joan Grífols, 2009)

Castell de Calafell

Castell de Calafell (Foto: Joan Grífols, 2009)

Castell de Calafell

Castell de Calafell (Foto: Joan Grífols, 2009)

Castell de Calafell

Castell de Calafell (Foto: Joan Grífols, 2009)

Calafell - Planta del castell

Calafell - Planta del castell (Foto: cartell in situ)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Turó del castell
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Castell documentat des del 1037. Durant el segle XIV va pertànyer a la família Castellbisbal, senyors també de Cubelles, i posteriorment a la família Palou. El 1642 la residència senyorial i una part de les muralles foren enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez i des d'aleshores es va fer servir de cementiri. El 1982 es va dur a terme l'excavació arqueològica. Resta dempeus una bona part de les muralles medievals així com sitges, cisternes i els forats on es clavaven les bigues de les construccions desaparegudes.

Al costat de l'església romànica hi ha un recinte del segle XVIII cobert a quatre vessants, el comunidor, des d'on el mossèn foragitava els mals esperits.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català