Castell de Rocafort de Vallbona (Sant Martí de Riucorb - Urgell)


Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona (Foto: Albert Esteves, 2018)

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona (Foto: Albert Esteves, 2018)

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona (Foto: Albert Esteves, 2018)

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona (Foto: Albert Esteves, 2018)

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona (Foto: Albert Esteves, 2018)

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona

Sant Martí de Riucorb - Castell de Rocafort de Vallbona (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1916)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Rocafort de Vallbona. Carrer de l'Església, 13
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
Les restes medievals del castell de Rocafort de Vallbona estan situades damunt d'una gran roca, al capdamunt del poble, adossades a una casa més tardana. És una construcció de planta irregular, amb els cantons arrodonits, feta amb filades de carreus de pedra picada. Té un origen romànic, tot i que segons Jordi Bolós* palesa tres fases constructives, fruit de successives reconstruccions que devien aprofitar els mateixos carreus antics. També es degueren aprofitar materials del castell per construir, cap al segle XV o XVI, la casa que hi té adossada a la banda del carrer. A la part baixa d'aquesta casa, juntament amb el portal adovellat, hi podem veure grans carreus que formarien part de la construcció antiga, mentre que la part alta està feta amb maçoneria de pedra petita, d'època molt més tardana.

El castell està documentat des de l'any 1164 entre les afrontacions del castell de Verdú. L'any 1173, Bernat Taravat i la seva muller Saurina en fan donació de la meitat i del seu terme a la seva filla Sança i al seu marit Guillem del Mor. Al llarg del segle XIII va ser adquirit pel monestir de Vallbona de les Monges, el qual en retingué la propietat fins a la fi de l'Antic Règim.

*Jordi Bolós Catalunya Romànica, vol. XXIV

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP