Castell de Bellpuig (Bellpuig - Urgell)


Bellpuig - Castell

Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Castell

Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Castell

Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Castell

Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Castell

Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Castell (Lluís Paluzie c1890)

Bellpuig - Castell (Lluís Paluzie c1890) (Foto: Lluís Paluzie -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, c1890)



TipusCastell
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Plaça del Castell
BCINBé cultural d'interès nacional
Les restes conservades del castell de Bellpuig es corresponen a la reconstrucció efectuada durant el primer quart del segle XVI, amb reformes als segles XVII i XVIII, al mateix indret on hi hagué el castell medieval, completament desaparegut. Ens ha pervingut únicament la part baixa del recinte, de planta gairebé quadrada, i un tram amb finestres del segon pis. Els murs estan fets amb carreus ben tallats i escairats i tenen una part atalussada al nivell més baix. A l'interior només hi ha accessibles dues galeries, situades a cadascun dels costats llargs de l'edifici, corresponents a les cavallerisses i el celler.

El primer castell degué ser construït poc després de la conquesta i ben aviat passà a formar part dels dominis dels Anglesola. Berenguer Arnau d'Anglesola n'era senyor l'any 1139. La família en va retenir la possessió fins al segle XIV, quan Ramon d'Anglesola va morir sense descendència. El castell i el seu terme van passar aleshores a mans de sa germana Beatriu, casada amb el vescomte Hug I de Cardona. D'aquesta manera els Cardona van fer-se amb el senyoriu de Bellpuig, que es va mantenir a través de la línia familiar dels Cardona-Anglesola, posteriorment emparentada amb els Fernández de Córdoba.

El castell-palau senyorial edificat al segle XVI va ser volat, en bona part, durant la Guerra del Francès, l'any 1811. Llavors s'inicià la seva ruïna i, a la segona meitat del segle XIX, el duc de Sessa va vendre'l a Josep Capell. Anys més tard, la família Capell va decidir vendre els carreus i la fusteria noble. Amb aquest material es va construir Cal Majordom (1877) i la Casa de la Vila (1883), entre d'altres. Tot i això, cap a finals de segle encara eren dretes les restes de la capella, amb el seu portal ogival, tal com podem veure a la fotografia antiga que adjuntem. Als anys trenta del segle XX el solar va ser adquirit per l'Ajuntament i als cinquanta es van construir al seu damunt les escoles públiques.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP