Convent de Sant Bartomeu: església
(Bellpuig - Urgell)


Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, església

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, església

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, paviment de l'església

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, paviment de l'església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, paviment de l'església

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, paviment de l'església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, església

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, porta de l'església des del claustre petit

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu, porta de l'església des del claustre petit (Foto: Albert Esteves, 2018)

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu

Bellpuig - Convent de Sant Bartomeu (Foto: Lluís Paluzie -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, c1890)



TipusEdifici religiós
Període1911-1929
EstilHistoricisme
AutorPau Aguiló
Situació Ctra. de Belianes (carrer de la Font)
L'església conventual es va construir entre els anys 1514 i 1515. Després de l'exclaustració de 1835 i el successiu abandonament del temple, l'església es va enrunar. Com podem veure en la fotografia de finals del segle XIX la volta i els murs estaven completament esfondrats. Afortunadament, l'any 1842 havia estat traslladat a l'església parroquial de Bellpuig el majestuós sepulcre de Ramon Folc de Cardona, una de les obres cabdals del Renaixement a Catalunya. Els pares paüls que s'instal·laren al convent l'any 1899 van fer reconstruir l'església. L'obra, projectada per Pau Aguiló, es va dur a terme entre els anys 1903 i 1906 i va haver de ser restaurada de nou l'any 1941 després de les destrosses de la Guerra Civil.

L'edifici és neogòtic i prova d'encaixar sense estridències amb la resta d'edificis conventuals. Del segle XVI resten només les capelles de la banda de l'Evangeli, amagades entre les actuals i el mur. Cal destacar el paviment hidràulic, amb rajoles de blancs, negres i grisos, que dibuixen a la part central una mena de catifa longitudinal de peces cúbiques.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català