Església de Santa Maria i Sant Nicolau
(Calella - Maresme)

Fins al segle XVI, Calella va estar integrada dins la parròquia de Pineda de Mar. El 1528 s'hi va independitzar i, poc després, s'inicià la construcció del nou temple, el qual es va consagrar l'any 1564. Aquesta primera església es va esfondrar l'any 1747 i va ser reconstruïda de bell nou el 1756, i ampliada a partir de 1785, segons el projecte de Josep Morató, de Vic.

L'edifici, d'una nau, amb cúpula sobre creuer i capelles laterals entre els contraforts, segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri, de Barcelona. La façana té un esquema de tres cossos amb frontal semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb frontó trencat, fornícula i rosassa central. De la mateixa època és el campanar de base quadrada amb el cos superior octogonal, model àmpliament repetit en tot el país. Flanquejant la nova portalada, van ser col·locats els caps dels dotze apòstols, que havien estat esculpits per Jean de Tours el segle XVI formant part de l'altar major. L'església va ser molt malmesa el 1936 i restaurada entre 1940-51 per Jeroni Martorell. El vitrall de la rosassa és obra de l'artista vitraller Pere Cánovas Aparicio i està dedicat als patrons del municipi, sant Quirze i santa Julita.

L'interior és un conjunt bàsicament dels anys 50, de la reconstrucció, de Martorell Terrats i altres, com la capella del Santíssim -de Martorell-, o la de la Puríssima, amb un fons de mosaic de Josep M. Brull Pagès, de 1954, i una talla de Pere Nolasc Valls sobre peanya de Martorell Flaquer. Tant Brull, com Valls, Martorell Flaquer, el taller Campanyà Rexach o el pintor Melcior Domenge hi deixen diverses obres.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí