Edifici Agricultura
(Barcelona | Sant Martí de Provençals - Barcelonès)


Barcelona - Edifici Agricultura

Barcelona - Edifici Agricultura (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura

Barcelona - Edifici Agricultura (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura, interior de l'illa

Barcelona - Edifici Agricultura, interior de l'illa (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura, interior de l'illa

Barcelona - Edifici Agricultura, interior de l'illa (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura

Barcelona - Edifici Agricultura (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura

Barcelona - Edifici Agricultura (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura

Barcelona - Edifici Agricultura (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Edifici Agricultura. escut de la Caixa

Barcelona - Edifici Agricultura. escut de la Caixa (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusEdifici residencial
Període1940-1975
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorManuel Cases Lamolla
Situació Agricultura, 219-235
Ocupa tota una illa de cases entre els carrers Agricultura, Treball, Concili de Trento i Andrade. Promogut per la Caixa de Pensions, es va construir entre els anys 1950 i 1955 segons projecte de l'arquitecte Manuel Cases Lamolla (Lleida, 1900 - 1974).

A l'època de la seva construcció, aquest sector de Barcelona era encara un entorn rural, amb camps, masies i algunes fàbriques. És un bon exemple de la política desarrollista del franquisme de postguerra i, de fet, va ser inaugurat per l'esposa del dictador, Carmen Polo.

El conjunt, amb més de 400 pisos, té una estructura complexa, formada per una doble filada perimetral d'edificis intercomunicats, amb una gran plaça privada situada a l'interior de l'illa. És interessant la solució que es dóna als xamfrans, on els edificis de la filada exterior se separen, units només amb un pòrtic semicircular, deixant veure el cos, també semicircular, de les cantonades de la filada interior. Durant els anys cinquanta, els baixos servien per allotjar tot un conjunt de comerços, fins al punt de ser el nucli comercial més important de la zona.

Tal com diu el catàleg municipal, "el plantejament i solucions generals recorda el de les 'hoff' de la socialdemocràcia alemanya dels anys vint amb la utilització de materials (aplacats, estucat i maó vist) més pròxims a l'arquitectura barcelonina".

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català