Castell de Vila-rodona
(Vila-rodona - Alt Camp)


Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2022)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2022)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2022)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2022)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Jaume Biosca -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, c.1926)

Vila-rodona - Castell

Vila-rodona - Castell (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1919)



TipusCastell
Situació Carretera de Can Ferré, a l'entrada del poble
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El lloc de Vila-rodona, sota el domini tradicional del bisbat de Barcelona, està documentat des de l'any 959. Del castell, però, no se'n té notícies fins al segle XII tot i que és molt probable que ja existís al segle anterior, potser sota la dependència del castell de Montmell. Es coneixia llavors amb el nom de castelli Crescentis. Va tenir un gran protagonisme durant la guerra civil de la segona meitat del segle XV, oferint una aferrissada resistència contra les tropes del rei Joan II. El castell va romandre sota la propietat del bisbat de Barcelona fins a la desamortització de 1835. Llavors va passar a la família Sanahuja, que encara el conserva.

El castell medieval tenia una planta trapezoidal, encara ben visible, a l'extrem de la qual hi havia les diverses estances. Tret de la part de la muralla, les estructures que ens han pervingut són bàsicament d'època tardana. La torre de guaita va ser alçada durant la darrera guerra carlina, l'any 1874. Al seu costat, la torre original, de planta oval, que a la primera meitat del segle XX encara es conservava a mitjana alçada (vegeu fotografies), va ser reformada i sobrealçada per convertir-la en habitatge.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català