Portal i casa del Pardo (El Vendrell - Baix Penedès)


El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo: clau de volta

El Vendrell - Portal del Pardo: clau de volta (Foto: Albert Esteves, 2006)

El Vendrell - Portal del Pardo

El Vendrell - Portal del Pardo (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1911)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Carrer Major, 25
InterèsEspecial interès Interessant
En època medieval el Vendrell era una vila emmurallada. La muralla tenia cinc portals, dels quals només se'n ha conservat el que s'obria al camí de Sant Vicenç de Calders, conegut com portal del Pardo. Està ubicat en un casal senyorial que duu la data de 1623. A la clau de volta hi ha l'escut de la poderosa família dels Nin. La sala que hi ha damunt el portal es denominava "la cambra dels patrons" ja que s'hi hostatjaven els capitans dels vaixells que feien escala al municipi. L'edifici és un magnífic casal renaixentista, amb una galeria a base d'arcs carpanells lobulats i diversos finestrals amb entaulament, bellament esculpits. Una part de la façana està embellida amb esgrafiats del segle XVIII, força deteriorats. Actualment estatja la Fundació Apel·les Fenosa.

Salvador Caralt i Salvó ens proporciona la següent informació:

En un capbreu existent a la Corona d'Aragó de 1563 es fa referència a una propietat de Bernat Nin, negociant (mercader).
Faig a mans els text transcrit del esmentat capbreu, en ell es fa referència a la data en que es va pujar encara un pis la torre i es va rematar amb el penell que actualment ostenta, la torre quadrada que queda a la dreta i no surt a la fotografia es possible que fos de l'antiga muralla i adossada a ella hi ha una capella que té la casa pairal, ignoro a quin sant està dedicada (podria ser sant Lluís o Sant Bernat que són els noms més corrents de la família, però això ja es senzillament especulació, s'hauria de contrastar amb la fundació Apel·les Fenosa)

“Te i posseheix tot aquell alberc de abis fins en alt ab taulades y sobreposats y ab corrals contiguos ab entrades y eixides, al carrer vulgarment dit del Pou, lo qual alberc ultimament es estat den Luis Nin, son pare qui aquell ha construit y feta una torra debaix la qual esta lo portal de la dita Vila y abans fonc de Barnat Nin qº de dita vila qui capbreva aquell en lo capbreu jurat de dita vila fet lany mil cinc cents y devuit rebut y testificat en poder de mossen Berenguer Constanti prevere per auctoritat apostolica confirmada per lo Señor Rey notari publich” .

Referent al nom del Pardo, he de fer esment que es tracta d'un fill de Bernat Nin que es deia Francesch i en els llibres de bateigs apareix en una partida de baptisme (no recordo si com a pare o padrí) amb aquest renom Francesch Nin, dit lo Pardo, possiblement pel color de la pell o del cabell.

Cap a finals del s. XVIII, concretament el 14/11/1797 va tenir lloc el matrimoni de Pere Vidal Morgadas del Vendrell, provinent de la casa Vidal de la Juncosa, familiars del Sant Ofici amb la filla del cònsol de sa Majestat Cristianissima a Barcelona Felicias de Aubert de Serrat, de Barcelona. No sé si en aquest moment precís la família Guimerà ja havia comprat la casa i portal, crec recordar que estaven negociant la compra, d'això vaig tenir a les meves mans l'acord o precontracte de compra, si que hi ha una altra casa important "Cal Galofré" o "Cal Carner", però és pel primer nom que es coneguda per la gent del Vendrell (encara que hi ha qui diu Cal Golofre), prop del portal del Pardo, aquesta casa va hostatjar a Ferran VII a la tornada de França i els va concedir et dret de posar una cadena a la seva porta. La casa havia estat la vivenda del ministre d'Hisenda de la II República, Jaume Carner i Romeu, avi de Joan Raventós i Carner. Per tant el nom del propietari francès François Aubury seria més correcte Aubert. Crec que de la familia Vidal va acabar a mans de la família Galofré que van morir tots solters excepte una noia que es va casar amb un manescal o veterinari i ferrer anomenat Llotgari Carner i Mercader que procedia d'Ódena, i aquí comença la nissaga dels Carner/Carné, doncs van arribar dos cosins i com que la correspondència de l'un a vegades la portaven a l'altre van decidir que un dels dos hauria de treure's la "r" final i així no hi haurien confusions i el pastisser es va treure la "r".

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP