Castell de Selma (Aiguamúrcia - Alt Camp)


Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Castell de Selma

Aiguamúrcia - Castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Panoràmica des del castell de Selma

Aiguamúrcia - Panoràmica des del castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)

Aiguamúrcia - Panoràmica des del castell de Selma

Aiguamúrcia - Panoràmica des del castell de Selma (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
Situació Selma. Camí del coll de l'Arboçar al Pla de Manlleu
BCINBé cultural d'interès nacional
Aturonat, sobre les restes del que fou el poble de Selma, el castell de Selma, arruïnat, amb prou feines deixa entreveure quina era la seva estructura originària. Hi ha vestigis del que devia ser el seu recinte jussà i, al cim, podem veure les restes d'una torre, de planta quadrada, i una obertura que correspon al lloc on hi hagué la porta originària, espoliada fa molts anys. Al marge d'això, hi ha alguns trams dels murs de les estances annexes, molt malmesos.

Està documentat des del segle X quan, després de la ràtzia d'Almansur, va ser restaurat pel vescomte Geribert. Va passar després al seu fill, Mir Geribert, i al seu nét Arnau Mir de Santmartí. Els Santmartí en van mantenir la possessió fins a l'any 1142, quan Guillem de Santmartí el va cedir a l'orde del Temple. En desaparèixer l'orde, al segle XIV, va passar a mans dels hospitalers, els quals en van mantenir el domini fins al segle XIX.

Jordi Bolós* dedueix de les restes tres etapes constructives. La torre, que es pot datar entorn de l'any 1000, les restes d'una sala, edificada cap a la fi del període romànic, i el recinte jussà, amb el portal, del final de l'edat mitjana.

L'accés al castell des del despoblat de Selma no és difícil. S'hi pot arribar seguint un corriol que obliga a escalar algun tram rocallós poc exigent. Un cop a dalt les panoràmiques són magnífiques.

*Jordi Bolós. Catalunya Romànica, volum XXI

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP