Església de l'Assumpció (El Pla de Santa Maria - Alt Camp)


El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció, porta lateral

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció, porta lateral (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció, porta lateral

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció, porta lateral (Foto: Albert Esteves, 2019)

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció, interior

El Pla de Santa Maria - Església de l'Assumpció, interior



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorClement Daura / Josep Daura
Situació Plaça de l'Església, 1
Construïda durant les darreres dècades del segle XVIII després d'una àrdua polèmica entre els veïns del poble que pugnaven per si s'havia d'enderrocar l'església romànica de Sant Ramon i aprofitar el material per a l'obra nova. Afortunadament, es va imposar el criteri de conservar-la i bastir la nova església en un altre lloc i amb nous materials.

La construcció es va encarregar als mestres d'obres Clement Daura i al seu fill Josep, de Seròs, tot i que al llarg dels anys es van encarregar diversos peritatges a altres mestres, entre ells el vallenc Lluís Bonifàs. L'any 1777 l'obra degué estar molt avançada, ja que és la data que apareix inscrita al portal principal. Amb tot, a l'Arxiu Històric de Tarragona consta que l'any 1796 es va signar un contracte amb els mestres de cases Francesc Rozet, de Valls, i Magí Rabadà, de Bràfim.

El temple té planta de creu llatina, de tres naus, la central coberta amb volta de llunetes i les laterals de creueria. Al creuer hi ha una cúpula sobre petxines damunt de la qual s'alça el cimbori vuitavat. Als peus hi ha el cor, amb arc carpanell i volta de llunetes. La portalada està flanquejada per dues columnes molt altes que descriuen un inici de frontó just a l'alçada de la rosassa. Aquest emmarcament li proporciona una gran monumentalitat. El coronament de la façana és semicircular i a banda i banda hi havia d'haver sengles torres-campanar de les quals només se'n va aixecar una.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP