Església parroquial de Santa Maria (Pineda de Mar - Maresme)


Pineda - Església de Santa Maria

Pineda - Església de Santa Maria (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Santa Maria

Pineda - Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
Situació Carrer Antoni Doltra - Carrer de l'Església - Carrer de Sant Joan
InterèsEspecial interès Interessant
La primera referència documental que esmenta l'església parroquial de Santa Maria de Pineda és l'acta de consagració realitzada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el 1079. El 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda i va tenir com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Riu.
Durant la primera meitat del segle XVI, l'antiga església romànica va ser substituïda per un nou temple, fortificat després del terrible saqueig del corsari Dragut, el 1545. Pels contractes i rebuts conservats sabem que la sagristia va ser encarregada el 1514 a Miguel de La Gaspi; la volta del cor, una capella i un sepulcre van ser obrats pel mestre d'obres Nicolau Bastart el 1526; i les obres de fortificació van ser contractades amb Jean de Tours el 1545 i encara continuaven el 1553. Aquell mateix any es contractava amb Bernat Vidal la construcció d'una capella sota el vell campanar i el 1567 s'adjudicava a Pere Garriga l'edificació de la capella de Sant Joan Baptista. El retaule major havia estat pintat per Gabriel Bou, de Girona, entre 1504 i 1509, tot i que l'obra de fusta va ser executada per Josep Sayós, de Barcelona, més d'un segle després. De l'obra gòtica cal destacar les claus de volta esculpides amb imatges de la Verge i diversos sants, així com una inscripció a la llinda de la porta principal, que relata els fets de 1545.
Al segle XVIII s'afegiren a la nau central dues naus laterals i el campanar vuitavat. D'aquella època és també la façana, barroca, que probablement va ser decorada amb esgrafiats cap a la fi de segle. El temple va ser cremat el 1936.
L'esgrafiat actual que caracteritza la façana va ser realitzat l'any 1948 segons el disseny de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, basat en motius geomètrics i barroquitzants. Va ser restaurat a partir dels mateixos motllos el 1988. De l'interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà, tres rosasses amb vitralls emplomats, obra de Domènec Fita, i una imatge de la Pietat tallada per Frederic Marés.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP