Plaça del Pati del Castell
(Valls (vila) - Alt Camp)


Valls - Plaça del Pati del Castell

Valls - Plaça del Pati del Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Valls - Plaça del Pati, al capvespre

Valls - Plaça del Pati, al capvespre (Foto: Albert Esteves, 2019)

Valls - Plaça del Pati del Castell

Valls - Plaça del Pati del Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Valls - Plaça del Pati del Castell

Valls - Plaça del Pati del Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Valls - Plaça del Pati del Castell

Valls - Plaça del Pati del Castell (Foto: Santi Gomà, 2012)

Valls - Plaça del Pati del Castell, postal antiga

Valls - Plaça del Pati del Castell, postal antiga

Valls - Plaça del Pati del Castell, foto de l'antic convent de les Monges Mínimes

Valls - Plaça del Pati del Castell, foto de l'antic convent de les Monges Mínimes



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XIX
AutorVidal arquitectes (reforma)
Situació Plaça del Pati
El nom d'aquesta plaça fa referència al pati d'armes de l'antic castell de l'arquebisbe, desaparegut del tot tret d'una porta aprofitada per un dels edificis de la plaça. Les seves grans dimensions i el fet que aboquin alguns dels edificis més notables de la ciutat fan d'aquest espai un dels més emblemàtics i populars de Valls.

A l'edat mitjana, aquest lloc, limitat pel castell (que ocupava tota l'illa de cases del sector de tramuntana) estava sense urbanitzar. Era una esplanada que feia funcions de pati d'armes del castell, amb uns pocs edificis adossats a la muralla. Aquí se celebraven les dues fires concedides per privilegi reial al segle XIV. La plaça no va quedar urbanitzada del tot fins a l'any 1681, quan es va construir, enganxat al castell, el monestir de les Monges Mínimes. Al llarg del segle XVIII, algunes de les famílies més adinerades de Valls van construir-hi les seves mansions i fins i tot el castell va ser adquirit per la família Baldrich i convertit en casal senyorial. Tot i això, la plaça seguia sent una mera estesa de terra.

El seu aspecte de plaça s'anà configurant al llarg del segle XIX, amb successives reformes, els anys 1816, 1842 i 1869, i, a cavall entre els segles XIX i XX, molts dels seus edificis es reformen o reconstrueixen en estil modernista o noucentista. L'any 1921 es va inaugurar la font monumental i el 1936 es va enderrocar el convent de les Monges Mínimes, i al seu lloc es va obrir el carrer Jaume Mercadé i es va alçar l'edifici de la Caixa. La seva estructura actual és de l'any 1951, quan es va derruir l'antiga casa de Ca Tafarra. Renovada per l'arquitecte Manel Vidal a principis dels 2000.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català