Església de la Mare de Déu del Lledó
(Valls (vila) - Alt Camp)

L'origen d'aquesta capella cal remuntar-lo a l'edat mitjana, quan en aquest indret hi havia un bosc de lledoners i es va trobar una imatge de la Verge. Era l'any 1366 i ja l'any següent es va començar a construir una primera capella que, l'any 1376, va ser cedida a l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, que hi va bastir al costat un petit convent.

L'any 1586 va passar a mans dels caputxins, que ja estaven establerts a Valls des de 1579 i que es van traslladar llavors al convent del santuari. El conjunt conventual, inclosa la capella, va ser reconstruït i ampliat durant el segle XVIII. L'antiga església va ser enderrocada i es va alçar un nou temple entre 1722 i 1732. L'any 1797 es va ampliar amb la construcció de la capella dels Terciaris. També es va fer un nou convent, transformat després en Casa de Caritat.

L'església és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó amb llunetes, i capelles laterals intercomunicades que actuen a manera de naus laterals. Té el cor als peus i un cambril de planta quadrada al presbiteri, on es conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu. El retaule va ser projectat per Cèsar Martinell l'any 1924 i restaurat per ell mateix el 1942 a causa dels desperfectes de la guerra civil. Al costat esquerre hi ha la capella neoclàssica dels Terciaris, d’una nau i creuer, on es troba el mausoleu neoclàssic del general José Felipe Castaños. La façana reflecteix l'estructura interior, amb un cos més elevat a la part central, capçat amb una senzilla espadanya i ornat amb un rellotge de sol. Està precedida d'un nàrtex, amb portal de mig punt.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí