Casa Josep Altimira
(Barcelona | Sant Gervasi - Barcelonès)


Barcelona - Casa Josep Altimira

Barcelona - Casa Josep Altimira (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa Josep Altimira

Barcelona - Casa Josep Altimira (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa Josep Altimira

Barcelona - Casa Josep Altimira (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa Josep Altimira

Barcelona - Casa Josep Altimira (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa Josep Altimira

Barcelona - Casa Josep Altimira (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIX
EstilHistoricisme
AutorJoan Frexe, m.o.
Situació Passeig Bonanova, 29-35
A mitjan segle XIX aquesta finca, d'una gran extensió, pertanyia a Carme Dalmases, Pere Màrtir Fortuny i Pau Ganduxer i Aymeric. Estava situada al costat de ponent de l'heretat de Can Mandri. L'any 1867 va ser adquirida per l'hisendat Josep Altimira i Reniu (Barcelona, 1822-1898) que havia tornat a Barcelona després de fer una immensa fortuna a Cuba i que posteriorment va adquirir les cases de l'Ardiaca i del Degà, al costat de la Catedral. Era un personatge singular que, finalment, va morir solter i arruïnat. La finca va passar a mans de Carme Casals i Altimira, que va posar a la venda tot el que tenia valor artístic i poc després va ser adquirida per les Missioneres de la Immaculada Concepció.

La casa senyorial de la Bonanova, a l'antic camí de Sarrià a Horta, havia estat iniciada l'any 1874. Originalment estava coronada amb una cúpula daurada, per això se la coneixia com la Torre de la Punxa d'Or. Comptava també amb una capella neogòtica, un pati neoàrab i fins i tot algun racó amb decoracions egípcies. També posseïa un enorme jardí i una gran sala hipòstila, que tractem en fitxa a part.

Tot aquest conjunt ha arribat molt canviat als nostres dies. L'antiga torre va ser ocupada pel convent i va patir una important reforma. L'any 1915, l'arquitecte Enric Sagnier va fer les obres per instal·lar-hi una escola. I modernament, l'entrada principal s'ha vist alterada per la construcció de la línia 9 del Metro.


Font: Rosa M.Castejón Arqued. La calle Mandri del barrio barcelonés de La Bonanova. Origen, evolución y vestigios del pasado. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona. 2018

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català