Llotja de Mar: Lucrècia (Barcelona - Pla de Palau - Barcelonès)


Barcelona - Llotja de Mar: Lucrècia

Barcelona - Llotja de Mar: Lucrècia (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Llotja de Mar: Lucrècia

Barcelona - Llotja de Mar: Lucrècia (Foto: Albert Esteves, 2006)



TipusArt Públic
PeríodeSegle XIX
EstilNeoclassicisme
AutorDamià Campeny i Estrany
Situació Passeig d'Isabel II, 1
InterèsEspecial interès Interessant
És l'obra mestra de l'escultura neoclàssica catalana, sorgida de les mans del millor escultor català de la seva època, Damià Campeny. Va ser realitzada l'any 1804. Hi una altra versió en bronze al Museu Nacional d'Art de Catalunya mentre que el guix original és a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

Representa el suïcidi de Lucrècia després de ser violada pel fill de Tarquini el Superb. Als seus peus podem veure l'estilet amb el qual s'ha llevat la vida. La túnica, esquinçada, deixa un pit descobert i la ferida sagnant, prop del cor. Tot i tractar-se d'un fet tràgic, Campeny representa la jove morta amb una expressió serena i un posat delicat, amb una forta càrrega eròtica.

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 – 1855) va estudiar a l’Escola de Nobles Arts, sota la batuta de Pere Pau Montanya i Salvador Gurri, i va passar molts anys pensionat a Roma (entre 1797 i 1815) on va quedar fortament marcat per les normes estètiques del neoclassicisme imperant a l’època. En les seves obres d’aquest període la temàtica mitològica és recorrent i és en aquests anys (1804) quan esculpeix la seva obra senyera, l’extraordinària Lucrècia, d’un nivell comparable a les millors peces de l’escultura neoclàssica internacional. El seu talent artístic, que es pot equiparar al del danès Thorwaldsen, no troba, un cop retornat a Barcelona, l’ambient propici per seguir produint obres de la mateixa qualitat i entra en un període de mera supervivència. L’escàs interès que suscitava l’escultura a Catalunya l’obliga a acceptar encàrrecs menors que executa d’esma, tanmateix sense perdre mai la correcció. Com diu Francesc Fontbona, els últims quaranta anys de la seva vida no afegeixen res a la seva significació artística.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP