Convent de Valldonzella (Barcelona - Bonanova - La Salle - Barcelonès)


Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella

Barcelona - Convent de Valldonzella (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Convent de Valldonzella. Claustre

Barcelona - Convent de Valldonzella. Claustre (Foto: Josep Renalias, 2008)

Barcelona - Convent de Valldonzella. Claustre

Barcelona - Convent de Valldonzella. Claustre (Foto: Josep Renalias, 2008)



TipusEdifici religiós
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorBernardí Martorell Puig
Situació Carrer Císter, 39-45
InterèsEspecial interès Interessant
L'origen d'aquest convent es pot situar al segle XII, quan ja hi ha constància de l'existència d'una petita comunitat femenina, depenent de Sant Cugat del Vallès, situada a Santa Creu d’Olorde, prop de Vallvidrera. Al segle XIII va subjectar-se a la regla cistercenca, sota la jurisdicció del bisbat de Barcelona i la tutela del monestir de Santes Creus L'any 1269 la comunitat es va traslladar a un nou edifici, al lloc de la Creu Coberta, prop de Barcelona. L'any 1410 hi va morir el rei Martí l'Humà, que s'hi havia traslladat un cop malalt. Al segle XVII el monestir va ser destruït i les monges es van instal·lar al priorat de Natzaret, dins de la ciutat de Barcelona. Durant el segle XIX l'edifici va ser destruït i refet diverses vegades fins que, finalment, es van vendre el solar i van adquirir un gran solar a la falda del Tibidabo, on es va construir el nou convent, ocupat l'any 1913, tot i que no es va enllestir del tot fins el 1922.

D'aquesta construcció en resta l'església, un cos que hi té adossat i el claustre, amb les dependències conventuals. És una obra feta en maó vist, estilísticament homologable amb el modernisme d'arrel goticista. L'església és de nau única, amb planta de creu llatina i cobertes ogivals. Hi destaquen els seus magnífics vitralls. Durant la Guerra Civil, el conjunt va ser ampliat seguint el mateix llenguatge compositiu.

A l'interior de l'església es conserva una taula gòtica de la Mare de Déu amb el Nen, del segle XIV, probablement d'origen italià.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP