Castell de Calonge (Calonge - Sant Antoni - Baix Empordà)


Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell de Calonge. Torre d'homenatge

Calonge - Castell de Calonge. Torre d'homenatge (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell de Calonge. Torre d'homenatge

Calonge - Castell de Calonge. Torre d'homenatge (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calonge - Castell de Calonge

Calonge - Castell de Calonge (Foto: Albert Esteves, 2018)

Calonge - Castell de Calonge. Maqueta

Calonge - Castell de Calonge. Maqueta (Foto: Albert Esteves, 2020)

Calonge - Castell

Calonge - Castell (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1917)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
Situació Plaça del Castell
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
El terme de Calonge (Colonica) està documentat des de l'any 881, en un decret de concessió de la vall d'Aro atorgat pel rei franc Carloman al bisbe de Girona, Teuter. Cal suposar que en aquella època ja devia existir una primera fortificació, la qual va estar vinculada al monestir de Sant Feliu de Guíxols entre els segles X i XII. A la fi d'aquest segle apareix com a propietat reial, quan Ramon de Solius ret homenatge pel castell de Calonge al rei Alfons el Cast. Poc després va passar a mans de la nissaga dels Cruïlles. En aquella època es coneixia amb el nom de Colongo de Maritim. Amb diverses incidències, els Cruïlles en van mantenir el domini feudal fins a les darreries del segle XV, quan n'era titular Pere Galceran II. Durant la segona guerra remença, el castell va ser incendiat en dues ocasions, els anys 1477 i 1485, i va haver de ser reconstruït en part. És possible que en aquella època es construïssin les torres angulars i el palau gòtic a l'ala de migdia. A partir de 1488, el castell va ser cedit per Ferran II a Galceran de Requesens. Després va passar per herència als Cardona-Anglesola, esdevinguts ducs de Sessa, l'escut dels quals es pot veure a l'entrada del palau. Al segle XIX, el castell va ser convertit en teatre-casino i després va tenir diferents usos, fins que va passar a ser propietat publica i va ser restaurat.

El conjunt del castell respon a les diverses etapes constructives i a les refeccions que ha anat patint al llarg dels segles. La part més antiga (segles XII-XIV) es correspon amb la torre gran, una construcció de planta quadrada, amb uns murs d'un metre de gruix, oberts amb diverses sageteres. Posteriorment es va afegir un recinte de planta trapezial, amb torres angulars cilíndriques, atalussades, coronades amb merlets.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP