Restes del castell de la Granadella
(La Granadella - Les Garrigues)


La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell

La Granadella - Ruïnes del castell (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell. Dipòsit excavat al terra

La Granadella - Ruïnes del castell. Dipòsit excavat al terra (Foto: Albert Esteves, 2020)

La Granadella - Ruïnes del castell. Dipòsit excavat al terra

La Granadella - Ruïnes del castell. Dipòsit excavat al terra (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Plaça de la Independència
Molt poques restes s'han conservat de l'antic castell de la Granadella, especialment després de la construcció del dipòsit, als anys cinquanta, que va derruir la major part del que encara es mantenia dempeus. Hi ha alguns basaments de murs molt antics, segurament part del perímetre de la fortalesa, dels segles XIII-XIV. La resta d'estructures -pertanyents a un casal senyorial i als corrals i dependències annexes al castell- són més tardanes, probablement del segle XVI. De la mateixa època podrien ser els dipòsits i sitges que es poden veure a la part nord del tossal.

L'origen del castell cal situar-lo poc després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII, i la posterior repoblació. L'any 1181 Guillem II de Cervera va cedir el castell de la Granadella, amb el seu terme, a Pere Mascarell, però la repoblació efectiva va ser duta a terme per Pere Moliner, als darrers anys d'aquell segle, juntament amb Granyena, Bovera, Torrebesses i Bellaguarda. La nissaga dels Moliner en van mantenir el domini fins a començament del segle XVII, quan Maria Moliner es va casar amb Joan de Queralt. Posteriorment, a través de diversos enllaços matrimonials, la senyoria va passar als Àger, als Maranyosa-Aranyó i als Kessel de Blamont. El darrer senyor feudal va ser Domènec de Gomar, fill de Maria Antònia de Kessel, ja al segle XIX.

L'any 1847, Pascual Madoz parla d'un castillo muy antiguo, destruido por sus afueras y aunque se conserva por el centro, nada notable tiene que merezca describirse.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català