El poble del Vilosell
(El Vilosell - Les Garrigues)


Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

El Vilosell - Panoràmica des del mirador

El Vilosell - Panoràmica des del mirador (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2020)

Carrer del Vilosell

Carrer del Vilosell (Foto: Albert Esteves, 2)

El Vilosell - Plaça de Sant Sebastià

El Vilosell - Plaça de Sant Sebastià (Foto: Albert Esteves, 2020)

El Vilosell des de la bassa

El Vilosell des de la bassa (Foto: Baldomer Gili - Museu d'Art Jaume Morera, 1899)

El Vilosell - inicis segle XX

El Vilosell - inicis segle XX



TipusConjunt urbanístic
Situació Ctra C-334/LP-7013, km 7
InterèsEspecial interès Interessant
L'origen del Vilosell es perd en l'antiguitat més remota. Hi ha restes prehistòriques pels entorns i una carrerada d'origen romà. Però la història del nucli urbà comença amb la construcció del castell, al segle XII, després de la conquesta cristiana i el posterior repoblament. Al segle XIII va passar a mans del monestir de Poblet, el qual va senyorejar el terme fins al segle XIX.

El Vilosell era un poble emmurallat i encara és ben fàcil seguir el traçat del recinte clos. Les muralles són esmentades ja l'any 1208. Devien tenir un perímetre inicial al voltant del castell i l'església, que es va ampliar cap al segle XIV fins a configurar una estructura urbana que, en grans trets, es va mantenir fins a començament del segle XX. Com era habitual en aquests pobles petits, les muralles aprofitaven la part posterior de les cases i tenien diversos portals, que en el cas del Vilosell eren tres, dels quals n'ha pervingut només un.

La major part de les cases que conserven l'estructura tradicional consten de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa hi havia l'estable, els cups i el celler; al primer pis es trobava la cuina, amb el foc a terra, el rebost i el menjador; i al segon pis les habitacions. Moltes d'aquestes cases han reformat els seus interiors per adaptar-se a les necessitats actuals, que ja no són les dels pagesos dels segles XVII i XVIII. Però moltes d'elles han restaurat les façanes conservant en bona part els seus trets originals. Les portes i finestres, amb les seves llindes ornades amb escuts i en bona part datades, en són el testimoni més fidedigne. N'hi ha dels segles XVI i XVII, però la gran majoria són del darrer terç del segle XVIII, que és quan el Vilosell va adquirir la seva fesomia característica, afortunadament preservada fins als nostres dies.

Modernament s'ha convertit en un poble de segones residències, la qual cosa ha afavorit la restauració i rehabilitació de moltes cases fins al punt que es pot considerar com un dels pobles més atractius i amb més interès turístic de la comarca. Els seus carrers estrets i sinuosos, amb les seves façanes de pedra, i la seva situació geogràfica, als peus de les muntanyes de Prades, són un bon reclam per als enamorats de la història i de la natura.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català