Casa de les Altures (Barcelona - Baix Guinardó - Barcelonès)


Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures

Barcelona - Casa de les Altures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de les Altures, interior

Barcelona - Casa de les Altures, interior



TipusEdifici residencial
Període1888-1910
EstilHistoricisme
AutorEnric Figueras Ribas
Situació Ronda del Guinardó, 49-51
InterèsEspecial interès Interessant
Edifici d'estil neoàrab, projectat pel mestre d'obres Enric Figueres, l'any 1890, amb profusió d'elements ornamentals d'influència andalusina. Situada en un extrem de la finca on la Societat d'Aigües de Barcelona havia construït el seu dipòsit, la intenció original era ser la residència del director de la companyia, però finalment, a causa del seu caràcter ostentós, es va decidir destinar-la a seu institucional. Estava envoltada d'un gran jardí. El nom de Casa de les Altures sembla que prové del fet de tenir al seu costat els dipòsits d’elevació d’aigua, tot i que també pot obeir a l'altitud del solar on es va construir, molt enlairat amb relació a la ciutat en aquella època.

Oriol Pascual, en el seu llibre sobre la Barcelona orientalista*, remarca que "l'aspecte de l'edifici, certament, recorda els palaus nassarites de Granada, però aquesta associació no resulta tan evident. Les portes i les finestres de les façanes i els interiors apareixen emmarcades amb un baix relleu de pedra artificial que recorda vagament l'art islàmic".

L'any 1984, la Societat General d'Aigües va vendre l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona, que el va habilitar com a seu del districte d'Horta-Guinardó, després de la restauració duta a terme per Víctor Argentí, que, per cert, li va valer el premi FAD a la millor rehabilitació, l'any 1990.

*Oriol Pascual: Barcelona Orientalista. Albertí Editor, 2017
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP