Can Carabassa (Barcelona - La Font d'en Fargas - Barcelonès)


Barcelona - Can Carabassa

Barcelona - Can Carabassa (Foto: Rutes Històriques a Horta-Guinardó, 2012)

Barcelona - Can Carabassa

Barcelona - Can Carabassa (Foto: Rutes Històriques a Horta-Guinardó, 2012)

Barcelona - Can Carabassa

Barcelona - Can Carabassa (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Can Carabassa

Barcelona - Can Carabassa (Foto: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, entre 1890-1930)

Barcelona - Menjador de can Carabassa

Barcelona - Menjador de can Carabassa (Foto: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, entre 1890-1930)



TipusMasia
PeríodeSegle XVIII
EstilNeoclassicisme
AutorTomàs Soler i Ferrer (atrib.)
Situació Carrer Peris Mencheta, 26-46
InterèsEspecial interès Interessant
Antiga masia, documentada des de l'any 1655, quan era propietat de Nicolás de Melgar i la seva esposa Teresa. Va ser adquirida per Francesc Folch, l'any 1709 i heretada per la seva filla Llúcia, casada amb Josep Ignasi Carabassa, el cognom del qual acabaria per donar nom a la casa. Va passar després a la seva filla, Llúcia Carabassa, casada amb Antoni Pi, els quals van vendre la propietat a Josep Anton de Gispert i Augirot, l'any 1803. Mort aquest, l'any 1825, la finca va anar passant per diverses mans fins que va ser adquirida, l'any 1909, per l'indià Carles Marès i Robert, que uns anys abans havia tornat enriquit a Barcelona. El seu fill, Joaquim Pere Marès -violoncel·lista de fama internacional-, i els seus germans Josep Carles i Josefa, van acabar venent-la als germans de la Sagrada Família, l'any 1954.

D'acord amb l'estudi realitzat per Miryam Frías, la casa hauria estat construïda cap a l'any 1798. D'aquell any serien les obres de reforma de l'antiga masia, que la convertirien en una sumptuosa mansió senyorial, d'estil neoclàssic, composta d'un cos central, de tres crugies, i dos cossos laterals més baixos concebuts com a galeries. Comptava amb una capella, dedicada a sant Agustí. L'arquitecte vinculat a la casa -a partir d'un informe sol·licitat l'any 1798 on es fa referència a l'inici de les obres- és Tomàs Soler i Ferrer (fill del també arquitecte Joan Soler Faneca) i tot fa pensar que degué ser ell qui va projectar la reconstrucció.

Font: Miryam Frías Martínez <> Projecte final de carrera. 2010.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP