Antic Institut Ravetllat-Pla
(Barcelona | El Guinardó - Barcelonès)


Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla

Barcelona - Antic Institut Ravetllat-Pla (Foto: Albert Esteves, 2021)



TipusEdifici residencial
Període1930-1939
EstilNoucentisme
AutorAdolf Florensa Ferrer
Situació Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 114-132
La finca on es troba aquest casal, originalment de grans dimensions, està documentada des del segle XVII, quan era coneguda com a Torre Fotona. A finals del segle XVIII va passar a mans de la Congregació d’Operaris Missionistes i, després de la desamortització del segle XIX, va ser adquirida per Miquel Casamitjana i de mica en mica es va anar segregant per generar terrenys urbanitzables. La part que quedava de la finca original va ser adquirida pel doctor Ramon Pla i Armengol (1880-1958), l'any 1927, amb l'objectiu de fixar-hi la seva residència familiar i traslladar els laboratoris farmacèutics que havia constituït, amb el veterinari Joaquim Ravetllat, uns anys abans. Durant la guerra civil va acollir al Govern Basc durant el seu exili a Barcelona. Actualment, és de titularitat municipal i acull un museu on s'exposa la col·lecció de Núria Pla, filla del doctor Pla.

L'edifici, inaugurat l'any 1930, va ser projectat per Adolf Florensa i s'inspira en la masia tradicional catalana del segle XVIII. La façana principal, cap a l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat, presenta un coronament mixtilini típicament barroc, portal adovellat de mig punt i galeria de tres arcs. L'edifici annex, aquest amb façana abocada al jardí, consta de planta baixa, pis i golfes. Està concebut com un palau senyorial neoclàssic, amb columnes, frontons i balustrades. Segons Jordi Oliveras, en aquesta obra, Florensa "dona mostres de la seva creixent mestria en el domini de les regles de la composició i l'execució acadèmiques amb gran ofici", seguint Puig i Cadafalch i la tendència general per una depuració clàssica en les formes.


Diversos autors: Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968). Ajuntament de Barcelona,2002

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català