Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell - Rodal - Vallès Occidental)


Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut - Façana principal (Sud)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut - Façana principal (Sud) (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Campanar del Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Campanar del Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

El Campanar, vist des del camí que mena a la Font Vella

El Campanar, vist des del camí que mena a la Font Vella (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

L'entorn del Santuari, a la tardor

L'entorn del Santuari, a la tardor (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

La Font Nova de la Salut

La Font Nova de la Salut (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Vista de la Salut de Sabadell

Vista de la Salut de Sabadell (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1925)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIX
EstilHistoricisme
AutorCarles Gauron
Situació Carretera de Sabadell a Caldes de Montbui km 24 (C1413-a)
El santuari de la Mare de Déu de la Salut és situat dalt la serra de Sant Iscle, sobre restes de l'antiga mansió iberoromana d'Arraona.

L'any 1323 es té ja notícia de l'existència d'una ermita dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, que eren germans. L'any 1417 hi habitava un ermità i el 1455 els tres jurats de la vila intervenen en la seva administració. En les pestes colèriques dels anys 1560 i 1589, l'ermita es fa servir com a "morberiao", lloc d'observació i quarantena dels presumptes atacats del mal.

L'any 1652 (1682 ?), l'ermità va trobar una petita imatge de la Verge Maria al peu de la font propera al torrent de Canyameres. Aquesta imatge la va col·locar a l'altar major. La troballa va ser considerada miraculosa pel poble, que de seguida va sentir-hi una gran devoció, també per les guaricions que la Verge prodigava. Li donaren el nom de Mare de Déu de la Font de la Salut.

Des de l’any 1697 s’hi celebra cada segon diumenge de maig l’Aplec de la Salut, amb actes religiosos i populars.

La devoció per la Mare de Déu de la Salut va augmentar durant l’epidèmia de còlera de l’any 1854.

El 29 de juny del 1876 es construeix l’actual edifici de la Salut, obra de l’arquitecte Carles Gauron, amb pintures d’Antoni Vila Arrufat i rics vitralls. Durant la construcció es va enfonsar la coberta de l’església, però es va aixecar de nou. Sis anys després del seu inici, es beneí el nou santuari. El 1907 es va fer el campanar, obra de Miquel Pascual i Tintorer.

L'any 1927 l'ajuntament va fer diverses obres al santuari. La imatge original s'havia perdut, i se n'hi va posar una de poc valor artístic. Aquesta imatge fou substituïda per una de l'escultor Vallmitjana, que l'incendi de l'any 1936 va destruir, a l'igual que tot el santuari.

La reconstrucció del santuari es va iniciar poc després de la revolta, i un any més tard s'hi va començar a celebrar missa. Les parets es decoren amb pintures al fresc d'Antoni Vila Arrufat. S'instal·len igualment uns rics vitralls. La Mare de Déu de la Salut fou proclamada i coronada patrona de la ciutat el 19 d'octubre de 1947, per Pius XII.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP