Palau de les Heures
(Barcelona | Montbau - Barcelonès)


Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures (Foto: Puigalder, 2011)

Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Palau de les Heures. Al·legoria de les Heures. Escultura de Josep Campeny

Barcelona - Palau de les Heures. Al·legoria de les Heures. Escultura de Josep Campeny (Foto: Josep Bracons, 2016)

Barcelona - Palau de les Heures, foto de l'any 1935

Barcelona - Palau de les Heures, foto de l'any 1935

Barcelona - Palau de les Heures

Barcelona - Palau de les Heures



TipusEdifici residencial
Període1888-1910
EstilEclecticisme
AutorAugust Font Carreras
Situació Carrer d'Hipàtia d'Alexandria
InterèsEspecial interès Interessant
Josep Gallart Forgas, empordanès que havia fet fortuna a Puerto Rico, va comprar, l'any 1893, la vella masia de Can Duran a Jaume Martí per construir-hi el seu palauet d'estiueig. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte August Font Carreras (Barcelona, 1846 - 1924), el principal exponent de l'arquitectura eclèctica a la Catalunya de finals del segle XIX, amic de la família, que també havia projectat la residència familiar, a la rambla de Catalunya. Així mateix, ambdues foren decorades per Francesc Vidal.

L'antiga masia va ser enderrocada i es va substituir per un sumptuós palau, inspirat en els castells francesos de la vall de Loira com ara el de Chambord, envoltat d'un gran jardí en tres nivells dissenyat pel mateix Font i Adrià Piera. És un edifici de planta rectangular, amb quatre torres cilíndriques a les cantonades, coronades amb cobertes còniques de ceràmica, mentre que tota la resta del parament està acabat amb maó rogenc, tret dels marcs de les obertures, que imiten antics carreus. Consta de soterrani i tres plantes, amb una capella independent connectada amb la casa a través d'un pont. La façana està presidida per una escultura en terracota de Josep Campeny. A la cresteria de la façana posterior, figures de les quatre estacions creades per Enric Clarasó. La construcció, encomanada a Juli Marial, es va iniciar l'any 1894 i el 1896 ja estava enllestida. Josep Gallart, la va poder gaudir molt poc, ja que va morir l'any 1898.

Durant la Guerra Civil, el palau va ser requisat per la Generalitat i, durant un temps, hi va residir el president Companys. Acabada la Guerra va ser recuperat per la família, fins que es va vendre, l'any 1948 i va passar a mans de la Diputació deu anys després. El 1994, Norman Cinnamond, Antonio Sala i Carles Torrentó el van restaurar, salvant-lo d'un estat ruïnós. Actualment és la seu de la Fundació Bosch Gimpera, de la Universitat de Barcelona.


Urbano, Judith: La Barcelona Eclèctica. L'arquitectura d'August Font i Carreras (1845-1924). Duxelm i Ajuntament de Barcelona, 2014

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català