Hostal de la Bona Sort (Barcelona - Santa Caterina - Sant Agustí - Barcelonès)


Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2013)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Albert Esteves, 2013)

Barcelona - Hostal de la Bona Sort

Barcelona - Hostal de la Bona Sort (Foto: Revista Ford, enviada per Jordi Artigas, 1932)



TipusHotels i hostals
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilGòtic
Situació Carrer Carders, 12
Casal noble construït durant el segle XVI o XVII i que des de finals del segle XIX allotjà un hostal conegut amb el nom d'Hostal de la Bona Sort. Una part dels baixos és encara ocupada per un restaurant que en conserva el nom.
L'edifici s'articula la voltant d'un pati, privat, amb arcades i balcons. La façana del carrer Carders és feta amb carreus de pedra molt ben escairada. Els portals són adovellats, d'arc escarser. Els balcons, afegits amb posterioritat a l'obra original, tenen la llosana de ceràmica.

PERE CASTAÑO ens afegeix la següent informació:

"Dels boirosos racons de la tradició i les llegendes urbanes, podem extreure'n una que ens diu que la popular Marieta de l'Ull Viu hauria servit a aquest hostal com a minyona. També que de vella hauria posat parada de llaminadures infantils a la propera plaça de Sant Agustí Vell.

El bar que hi ha actualment als baixos de l'edifici havia estat un celler i taverna on s'hi venia vi a doll, mostrava les típiques botes en renglera i conservava tota la fesomia d'un local pobletà. L'esmento per que és el darrer lloc del casc urbà de Barcelona on jo vaig veure-hi damunt la porta la típica branca de pi amb que antigament s'anunciava la venda pública de vi. Això era cap als anys cinquanta.

Al pis on ara s'hi veu la pancarta anunciant un "casal intercultural" havia hagut una associació de barri molt popular que allotjava, com activitat destacada, una formació de música coral."

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP