Castell Arnau (o Castellarnau) (Sabadell - Rodal - Vallès Occidental)


Castellarnau

Castellarnau (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Castellarnau: la torre de defensa

Castellarnau: la torre de defensa (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Castellarnau: detall d'una de les finestres, d'estil gòtic i amb dos caps escolpits a les bandes

Castellarnau: detall d'una de les finestres, d'estil gòtic i amb dos caps escolpits a les bandes (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Castellarnau: porta de l'ermita annexa, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat

Castellarnau: porta de l'ermita annexa, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Castellarnau: detall porta principal i finestra sobre la mateixa

Castellarnau: detall porta principal i finestra sobre la mateixa (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)



TipusMasia
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Carrer de les Mares de la Plaça de Maig, 3
BCINBé cultural d'interès nacional
La masia de Castellarnau, també coneguda com a Torre Berardo, fou edificada probablement entre els segles XIII i XIV. La masia té dues plantes, i vessants a dues aigües. Té una destacable torre de disset metres, de planta quadrada, i que tenia funcions defensives. Actualment, és un restaurant.

Entre les masies adscrites a la parròquia de Sant Julià d'Altura, una de les més destacades i antigues era la que pertanyia a Simó d'Arnau, la qual, encara que en els documents de l'any 1310 es denomina "castell", poc tenia a veure amb les característiques d'aquesta classe d'edificacions, ni per la seva situació ni per la seva estructura.

Durant més d'un segle va pertànyer a la família Borrell, per compra feta l'any 1325. Un fill d'aquesta família, Narcís, es va casar el 1462 amb l'hereva de la masia coneguda com a can Maduixer, de la vila i terme de Terrassa. Després, per qüestions de dots i dominis de terres, les relacions entre totes dues famílies no van ser gaire cordials.

De les discussions entre els dos propietaris de can Maduixer (avui can Viver de la Torre Bonica) i can Borrell (avui torre de Berardo), sorgí una pugna consistent a veure quina de les dues cases construïa una torre més esvelta en la seva propietat. L'aposta fou guanyada pel primogènit de cal Maduixer, que, anys després, vengué la finca a la família Viver, finca que des de llavors es coneix com a can Viver de la Torre Bonica.

La construcció de la torre de Castell Arnau arruïnà els Borrell de tal manera que un fill de l'amo acabà treballant de forner a can Viver. Tot per haver intentat construir una torre més sumptuosa que la del seu parent. La veu popular ha transmès de generació en generació aquesta curiosa història.

A la segona finestra de la torre hi apareix un escut amb les lletres J.H. S., la inscripció "Montserrat Borrell", i l'any 1575, que correspon a la seva construcció i a l'època del millorament de la finca. El 1622 es va vendre la propietat pel preu de 4.500 lliures barcelonines al genovès Francesc Berardo. Aquest només la va posseir per espai de 26 anys, però sigui pel fet que es tractava d'un estranger, sigui per haver-se fet pública la singular història de la torre, el nom de Berardo ha perdurat al llarg dels anys.

El 1648 l'adquireix, per compra, Joan Martí, de Barcelona, i res no canvia de la seva estructura fins ara.

[Font: www.castellarnau.com]

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP