Santa Maria del Priorat
(Banyeres del Penedès - Baix Penedès)

Situada a migdia del poble, a uns 10 minuts a peu, és l'únic edifici que resta de l'antic priorat benedictí, fundat probablement als inicis del segle XII. La primera referència documental és un testament de l'any 1158. Formava part de les possessions del monestir de Ripoll i va adquirir gran rellevància durant els segles XIII i XIV, gràcies a la protecció reial i a les nombroses donacions que rebia. En aquella època, 36 masos de Salomó, al tarragonès, depenien del priorat. Després va entrar en decadència i l'any 1559, quan va ser unit al col·legi benedictí de Lleida, ja només era un priorat nominal, sense comunitat.

L’església, documentada des de 1214, és un edifici romànic de dues naus capçades amb absis semicirculars i comunicades mitjançant grans arcades de mig punt. Inicialment era de nau única, de planta rectangular, construïda cap a finals del segle XI. La segona va ser afegida potser durant el segle XIII. La porta és de mig punt, adovellada, i està situada a la façana sud. A la façana nord hi ha una porta, cegada, que unia l’església amb les desaparegudes dependències priorals. El campanar, trencat, és d’espadanya, de dos ulls. La sagristia adossada va ser afegida amb posterioritat (segle XVII o XVIII). En una visita pastoral de 1731 s'esmenta que la capella era enrunada. Va ser restaurada el 1949 sota la direcció de mossèn Miquel Badosa.

A l’interior de l’església es conserva una fornícula d’arc apuntat que conté un relleu amb la creu de Tolosa.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí