Santa Maria del Priorat (Banyeres del Penedès - Baix Penedès)


Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat (Foto: Albert Esteves, 2018)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat (Foto: Albert Esteves, 2018)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat (Foto: Albert Esteves, 2018)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat. Porta que comunicava l'església amb les dependències dels monjos

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat. Porta que comunicava l'església amb les dependències dels monjos (Foto: Albert Esteves, 2018)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat (Foto: Albert Esteves, 2018)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat (Foto: Albert Esteves, 2006)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, absis

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, absis (Foto: Albert Esteves, 2006)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, antiga porta que comunicava amb el cementiri

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, antiga porta que comunicava amb el cementiri (Foto: Albert Esteves, 2006)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat (Foto: Albert Esteves, 2006)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, interior

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, interior (Foto: Germà Garcia -Fons fotogràfic C.E.C.-, 1998)

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, interior

Banyeres del Penedès - Santa Maria del Priorat, interior (Foto: Germà Garcia -Fons fotogràfic C.E.C.-, 1998)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Camí de la Gornal, al costat del cementiri
Situada a migdia del poble, a uns 10 minuts a peu, és l'únic edifici que resta de l'antic priorat benedictí, fundat probablement als inicis del segle XII. La primera referència documental és un testament de l'any 1158. Formava part de les possessions del monestir de Ripoll i va adquirir gran rellevància durant els segles XIII i XIV, gràcies a la protecció reial i a les nombroses donacions que rebia. En aquella època, 36 masos de Salomó, al tarragonès, depenien del priorat. Després va entrar en decadència i l'any 1559, quan va ser unit al col·legi benedictí de Lleida, ja només era un priorat nominal, sense comunitat.

L’església, documentada des de 1214, és un edifici romànic de dues naus capçades amb absis semicirculars i comunicades mitjançant grans arcades de mig punt. Inicialment era de nau única, de planta rectangular, construïda cap a finals del segle XI. La segona va ser afegida potser durant el segle XIII. La porta és de mig punt, adovellada, i està situada a la façana sud. A la façana nord hi ha una porta, cegada, que unia l’església amb les desaparegudes dependències priorals. El campanar, trencat, és d’espadanya, de dos ulls. La sagristia adossada va ser afegida amb posterioritat (segle XVII o XVIII). En una visita pastoral de 1731 s'esmenta que la capella era enrunada. Va ser restaurada el 1949 sota la direcció de mossèn Miquel Badosa.

A l’interior de l’església es conserva una fornícula d’arc apuntat que conté un relleu amb la creu de Tolosa.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP